Amb aquest lema, tret de la paràbola evangèlica del Bon samarità (Lc 10, 25-37), es va celebrar, el passat dissabte de matí dia 20, una jornada de formació; organitzada pel secretariat diocesà de "Pastoral de la salut", la trobada va tenir lloc a la ben condicionada sala de convencions des Mercadal. En una primera part, la doctora Dorín Moll, que fa feina al Geriàtric de Ciutadella, va anar desgranant el tema "Apropar-se a la persona amb alzheimer o altres demències"; a continuació, després d'un breu descans, una taula rodona ben conduïda pel moderador Guillem Ferrer amb el títol "Els bons samaritans avui", donà pas a un enriquidor ventall d'experiències aportades des de diferents associacions que treballen en diversos camps de malalties, discapacitats o mancances. La sala s'omplí, sobretot a la 1ª part, de persones interessades pel tema vingudes de tots els punts de l'illa.
Na Dorín Moll, inspirant-se en l'esmentada paràbola evangèlica, parlà amb competència professional de com apropar-nos al malalt i curar-li les ferides. Primer cal conèixer la malaltia per tal de poder comprendre el malalt, commoure'ns per la seva situació i, enduits per la compassió, donar-li una resposta positiva. Després d'exposar, amb el suport de diapositives, els complexos mecanismes cerebrals que provoquen l'alzheimer i els seus efectes en el malalt i en l'entorn familiar, na Dorín va descriure quins són els senyals d'alarma indicadors de l'inici d'aquest procés; cal estar-hi molt atents per fer tot d'una un diagnòstic i poder frenar, tant com sigui possible, el deteriorament de la demència. Ens hi hem d'apropar mirant amb simpatia primer la persona que la seva demència. A part del tractament farmacològic, la teràpia compassiva d'acompanyament i estimulació representa el 50 % de la cura. Aquest acompanyament, tant si es fa a casa, dins l'entorn familiar, com en institucions especialitzades, té per objectiu primer que el malalt se senti estimat i es pugui allargar la fase lleu del procés.
A la taula rodona vam poder escoltar, atents i emocionats, diferents relats testimonials d'amor acollidor, compassiu i curatiu dels qui treballen en aquests diferents camps: l'acollida, cercada o assumida, d'infants amb síndrome de down (Magda Bisbal, de Maó i Maria Vidal, de Ferreries), el treball professional realitzat a la Fundació per a persones amb discapacitat (Irene Perches), el camí de promoció personal seguit a la Frater (Vicent Rovellada de Maó), l'experiència engrescadora d'implicar molta gent en una natació solidària amb ASPANOB (Loli Ametller, des Mercadal), el testimoni personal d'una malalta de càncer i del molt que ha rebut de l'associació contra el càncer (Martina Lluch, de Ciutadella), i de l'actual presidenta de l'associació de familiars de malalts mentals (Nina Gomila, de Ferreries).
Un denominador comú de totes les intervencions va ser el tractament compassiu i respectuós del malalt valorat com a subjecte, i la consideració que no solament ells necessiten el nostre acompanyament sinó que també nosaltres podem rebre molt d'ells mateixos. La crida que, amb diversos accents, calà en els oients i que "pastoral de la salut" vol fer extensiva a tothom, es pot resumir en aquest mot: implicació. Les persones i associacions necessiten voluntariat, ajut econòmic, i la complicitat de tot l'entorn social per a la seva integració. O, reprenent el lema de la jornada: davant el qui jeu a la cuneta, no podem passar de llarg, sinó aturar-nos i aportar la cura compassiva que està al nostre cor i a les nostres mans: "oli, vi i benes".