Fa dos mesos va morir als 86 anys Marie-Claire Alain, la primera gran dama europea de l'orgue, trasbalsada per la desgràcia familiar i emboirada per l'alzheimer. Professora i concertista excel·lent, traspuava una bellíssima musicalitat i una vivacitat i pulcritud d'interpretació que encisava. Un geni d'artista i una persona entranyablement sensible i humana. L'orgue ha perdut amb el seu traspàs un dels referents mundials més significatius del nostre temps. Amb encert l'Ajuntament de Maó ha organitzat un concert d'homenatge a la seva memòria, que avui interpretarà l'organista local Tomé Olives.
Record la seva estada a Menorca, l'agost de 1994. Estava en el zenit de la seva carrera professional. Va acceptar immediatament la invitació que la Fundació de l'Orgue de Santa Maria li va formalitzar, si bé el fet de tenir atapeïda l'agenda d'actuacions la va obligar a materialitzar-la seva arribada gairebé dos anys després. I va venir seduïda per la força atractiva de l'instrument. "Sur votre bel orgue j'avais dejà en den du parler de façon très louangeuse", escrivia. Érem conscients que la nostra aportació econòmica resultava "bien sûr insignificant, qui n'est pas a l'hauter de votre catégorie professionelle", li dèiem. No l'empenyien, però, interessos materials, sinó tan sols la il·lusió de trobar-se amb l'orgue de Santa Maria i tocar-lo. Va voler veure'l tan just acabada d'aterrar, abans d'acomodar-se a l'hotel. I, després de deu minuts d'una primera exploració i contacte, ratificava plena de satisfacció que havia valgut la pena pelegrinar a Menorca.
Passava moments difícils, no s'avesava a la soledat d'haver perdut el seu espòs Jacques. El buit en la seva nova etapa personal i les situacions familiars la intranquil·litzaven. Aquells dies d'aniversari del seu natalici casament, crec recordar, la feien estar especialment preocupada i nostàlgica. Per açò va declinar trobar-se amb més gent, fora del reduït grup de la Fundació, i va voler viure íntimament l' experiència amb l'orgue: sola, sense ajudants registradors, sense fotògrafs ni bellumes de curiosos. L'orgue era l'únic que la podia envigorir i tonificar. Li semblava un agradós pretendent a qui desitjava acariciar afectuosament en la intimitat.
El concert va ser magne, perfecte, d'una riquesa tímbrica encantadora. Els mitjans de comunicació, a qui havia atès amablement, titularen "Concierto estelar de órgano", "Magistral, el concierto de Marie-Claire Alain". Va voler destacar amb el seu programa la vessant barroca alemanya i romàntica francesa de l'instrument de Kyburz, i la seva versatilitat que feia possible també interpretar obres contemporànies del seu pare i germà.
La visita a l'illa va ser, a més,ben aprofitada i intensa. Contemplà paisatges naturals, va passejar per Maó, Ciutadella i Fornells, i s'interessà per una pluralitat de qüestions culturals menorquines. Va explorar amb detall l'orgue del Socors, llavors encara sense restaurar, així com el de Santa Maria, fent interessants suggeriments. En acabar l'estada, valorava el pas per Menorca no tan sols pel fet de trobar-se amb el prestigiós orgue històric i donar un concert com tants que interpretava arreu del món, sinó també per compartir amicalment els seus sentiments i descobrir l'entorn humà que convivia amb l'orgue, i una terra i cultura que l'havien sorpresa positivament. Així deixà escrita la seva estimació en el llibre de visitants i concertistes: "Je suis tres herreuse d'avoir pu donner un concert sur cet orgue prestigieux dont la réputation est bien meritée. Merci à tous pour le si gentil accueil qui a transformé mon séjour en voyage touristique et amical. Longue vie à l'orgue de Maó et à tous ceux qui travaillent à sa promotion".
L'any del segon centenari de l'Orgue, el 2010, servàvem la il·lusió de poder escoltar de nou Marie-Claire Alain en el concert principal d'aniversari. Posats en contacte amb ella altra vegada la vam trobar desfeta per la tragèdia familiar d'haver perdut el seu fill Benoît el mateix any 2009 que preparàvem l'esdeveniment. El xoc emocional el va viure amb tanta intensitat que amb poc temps va quedar bloquejada i incapacitada per tocar, especialment quan se li va afegir l'alzheimer.
Bach, Liszt, Saint-Saëns, Widor, Vierne, Duruflé, la saga musical familiar dels Alain... hauran sortit gojosos a rebre-la a les estances del paradís, i ara tocarà, amb la jovialitat de sempre, l'orgue en l'antropomòrfica i divina litúrgia celestial que descriu l'Apocalipsi. "Que Déu l'haja!", com deien els antics.