Síguenos F Y T I T R
De què anam?

I avui què celebram?

|

La festa del Primer de Maig es va establir per commemorar la lluita pels drets laborals, en record dels fets de Chicago de l'any 1886 quan, un grup d'obrers que reivindicaven la jornada de 8 hores, van acabar condemnats a mort.

Avui sentir açò sembla una paradoxa o un acudit de mal gust. Mentre els salaris i les conquestes laborals de tot un segle es precipiten costa avall i el nombre d'aturats creix i creix, aquí tenim la celebració, com si hagués quedat momificada al calendari.
Però tenim moltes altres coses a celebrar i paga la pena aprofitar el dia. Primer de tot, hem de celebrar que el nostro president Rajoy hagi sortit del plasma i ja torni a rallar de cara als periodistes, encara que no els deixi fer preguntes ni tampoc aprofiti el Parlament. Ha sortit del plasma i mos ha confessat una cosa que me pens, me pens, que ja sabia quan es va presentar a les eleccions: que no té solució per a la crisi espanyola. La diferència és que si ho hagués dit en aquell moment, és probable que ni els seus adeptes l'haurien votat. Per açò va mentir amb una cara que encara mai no s'havia vist en la "jove però florida" democràcia espanyola. Florida com se solen florir algunes fogasses...

I pel mateix motiu el candidat popular es dedicava a dimonitzar aquell trist president Zapatero que, cercant sortides, pretenia congelar les pensions. "Açò mai!" clamava el valent Rajoy, disposat a donar un braç pels jubilats. També era una mentida i segurament quan feia la promesa, creuava els dits per darrere, perquè ara ja hem comprovat que ha seguint les mateixes passes d'aquell trist president socialista a qui, a ell sí, la crisi va sorprendre a contrapàs.

I encara hi ha més coses a celebrar, encara que la principal és que ja hi ha tants milions d'aturats oficials que Espanya torna a ser un nombre 1 d'Europa. Vam si també guanyam en futbol i així serà com si haguéssim post un ou de dos vermells!

Tants d'èxits estimules la imaginació de l'equip d'en Rajoy, que cada dia tenen més iniciativa. El ministre d'Agricultura suggeria aquesta setmana que una bona manera d'estalviar és dutxar-se amb aigo freda. I la sempre delirant senyora Cospedal afirmava que si no guanyaves prou per pagar la hipoteca, encara tenies la solució de no menjar.

Quants doblers que estalviaríeu, desgraciats, si deixàssiu de menjar, devia pensar la gentil manxega.

Sort que a Menorca les coses van molt millor. La fiscalia es desentén dels fangs de port de Maó per una raó obvia: com que encara no han començat els abocaments, no hi ha delicte. És com a les pel·lícules, els bons no comencen a perseguir als dolents fins que no es produeix l'assassinat. La productora ho imposa així.

I mentre l'economia menorquina es va empobrint fins al punt que sembla que no li quedi més que una neurona al cap, aquella que fa referència a l'arribada dels rics turistes russos que podrem plomar ben plomats per aguantar una temporada més, el Govern Balear del conseller Delgado traspassa promoció al Consell Insular.

Idò? Que és que ja no queda partida econòmica per aquesta competència? Que és que ja han trobat un sistema millor per continuar engreixant la màquina turística mallorquina i ara els fa nosa la promoció? Algun expert sense interessos creats hi deu haver que ho pugui explicar! Que ho faci, per favor!

O potser ho diven però no és ver. Esteim tan acostumats a haver de pagar més impostos cada vegada que en Rajoy o els seus diven que no en posaran més, que els espanyols més evolucionats ja han desenvolupat una competència nova en el seu cervell: si senten Sí, pensen NO; i si senten NO, pensen Sí.

I encara més motius per celebrar la festa. A alguns aturats no els va tan malament la cosa. Aquesta setmana n'hi ha hagut un que l'han despatxat del banc on feia feina, però se n'ha anat a ca seva amb 88 milions d'euros. Com si hagués guanyat la Primitiva, que és la il·lusió dels pobres, 15 o 20 vegades seguides.

Potser és per aquest motiu que el govern diu que no té capacitat per resoldre la cosa i que l'atur no disminuirà fins d'aquí a uns quants anys. En realitat és que vol donar oportunitats als espanyols per veure si qualcun d'ells, quan es quedi sense feina, tindrà tanta sort com l'exempleat del banc que comentàvem.

I mentrestant, a Menorca potser d'aquí a allà ja podrem disfrutar de les rotondes a nivells diversos, que acabaran sent una bona distracció per als aturats. Com un Port Aventura de pobre. Amb bici, patinet o patins, es podran desplaçar d'un nivell a un altre de la rotonda sense cap consum d'energia que no sigui la seva pròpia. Si se n'entem el ministre d'Agricultura, posarà una medalla (una més) al conseller insular que ha idea la cosa... Ja se sap, en temps de crisi, totes les distraccions ajuden.

Com les de la llengua, però per avui ja n'hi ha prou, que un dia de festa no dóna per més coses. Tret d'una: que potser paga la pena que aprofiteu el dia per posar en evidència que açò és una merda i mos haurem d'arromangar i donar-li una democràtica volta.

Lo más visto