A Amèrica tenen una arpa d'herba. A Menorca tenim un tambor de pedra. Qui fa vibrar les cordes de l'arpa d'herba? Els racionalistes et diran que ho fa el vent. Quines mans agafen les masses o les baquetes que tusten la superfície dura i sòlida del tambor de pedra? Els racionalistes et diran que ho fa el corrent submarí.
Tenen tota la raó, per açò són racionalistes; però amb les seves explicacions no en tenim prou. Als menorquins ens agrada completar-les amb justificacions màgiques. La màgia tota sola també és incompleta. Està mancada de realitat i el vent se l'enduu volant. La ciència tota sola també camina coixa i el seu pes excessiu impedeix que pugui volar. Els savis antics van representar gràficament aquest fenomen del coneixement. Un pare i un fill no podien fugir de Creta. El pare va idear una estratagema per poder-ho fer. Va anar recollint les plomes dels ocells marins i va construir dues ales. Per aferrar les plomes va fer servir fil i cera d'abella. El pare va ensenyar a volar el fill. Li va dir que no volés molt baix perquè l'escuma de la mar mullaria les plomes. Ni molt alt perquè la calor del sol fondria la cera. El fill no va fer cas al pare, com sol passar la majoria de vegades. Sentint-se lliure i poderós va volar cap amunt, cap amunt; la cera es va fondre, va caure a la mar i es va ofegar. Dèdal era arquitecte, havia construït el laberint. Ícar era un esperit lliure que es deixava endur per l'instant immediat. Plomes, però també plom a les ales. La fusió de la màgia i de la ciència fa vibrar l'arpa d'Amèrica, fa ressonar el tambor de pedra de Menorca. Exigeix, com demostra el mite de Dèdal i d'Ícar, una extrema exactitud. Existeix una similitud amb les paraules. Codolar o macar? Són sinònims? Un codolar és un lloc on hi ha còdols. Un macar és un indret on hi ha macs. Un còdol i un mac són el mateix? A Menorca i a Mallorca, no. En aquestes illes, un mac no sol esser més gros que el puny d'un home. En canvi, a Eivissa se diu mac a pedres més grosses, tant com el cap d'una persona. El mateix significat que es dóna a Menorca i a Mallorca es repeteix a València. Julio Navarro Peris deixa apuntat el següent a l`àgora digital que és la xarxa: "A València còdol (pronunciat cudol) són pedres de riu grosses. A les petites els hi diem manises." Encara que hi hagi confusions, la toponímia menorquina estalona l'entrada del Diccionari Català Valencià Balear dels filòlegs Alcover i Moll. A la costa nord de Ciutadella, tocant El Pilar, hi ha Es Codolar: les pedres vermelloses són immenses com ous de sauris prehistòrics. A la banda de Maó i d'Es Mercadal es poden trobar Es Macar Gran, Es Macar de Binillautí o Es Macar de sa Llosa: platges de grava o de macs. Mac, en menorquí, també pot fer referència a una persona ruca, que difícilment comprèn les coses. Seguint aquest darrer significat què seria un macar? El Congrés dels Diputats seria un macar si a Madrid tinguessin platja? Deixem-ho aquí que, en qualque cosa, tots som macs.