El món educatiu està avui cridat a la vaga. Protesten per unes mesures sense consensuar, que creuen imposades per una minoria i que perjudicaran la majoria. Protesten perquè de nou l'educació torna a ser arma de confrontació política quan més que mai hauria de ser motiu d'unió total. Protesten, en definitiva, perquè no se senten escoltats.
Amb aquest panorama entra al Govern balear la nova consellera d'Educació i Cultura, la ciutadellenca Joana Maria Camps. La seva principal missió, segurament, serà escoltar el sector. Escoltar no vol dir només sentir, sinó escoltar i reflexionar a partir d'allò que exposa l'altre, i rectificar si l'intercanvi d'opinions així ho aconsella. Diuen que Camps és bona dialogant. Així ho esper, perquè ara mateix aquest és, teòricament, el seu principal aval. La resta, tot i que és prest, encara desperta dubtes.
Camps no ve del món de l'educació. És advocada i agent de la propietat immobiliària. La seva experiència política la té, a nivell local, en temes d'Hisenda, i a nivell balear en matèria de treball i atur. Poc a veure amb educació. Sobre el paper, no té massa sentit que una advocada dirigeixi una conselleria d'Educació, com tampoc no en tindria massa que un director de col·legi dirigís un despatx d'advocats. Més que mai, Camps s'haurà de recolzar en els seus subordinats, i alguns d'ells ja són prou coneguts.
En el món de la política, toca donar un marge prudencial a la gent perquè aterri i comenci a funcionar. Ara bé, no sé si és el millor moment perquè la maquinària educativa hagi d'esperar a que la nova responsable conegui el món en el que ha entrat. De totes maneres, esperarem, a veure quin camí emprèn. Feina en té, i molta.