El servei a la salut i als malalts és tasca de tota l'Església, forma part de la seva identitat evangelitzadora: «cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: El Regne de Déu és a prop vostre» (Lc 10,9). Cal tenir cura que aquest servei tingui un lloc prioritari entre els ministeris i funcions que hi ha a les nostres comunitats, per tal de continuar donant testimoniatge generós de Jesús, Bon Samarità, com de fet ho estan fent les diferents formes de voluntariat que hi ha i que mereixen tot el nostre reconeixement.
Hem d'agrair molt les atencions i el bon esperit que demostren les institucions sanitàries i el seu personal, però tots sabem que també augmenta l'atenció a domicili. Això fa que hàgim d'estar atents en els àmbits parroquials: els nostres malalts i les seves famílies podem necessitar acompanyament o d'altres iniciatives solidàries i cal contribuir a promoure i renovar aquesta consciència. Allò que ens qualifica com a seguidors de Jesús té sempre i alhora els tres components: anunciar, celebrar i servir.
Durant aquest temps pasqual acostumem a anunciar i promoure vivències sacramentals que ens fan experimentar de manera especial la presencia del Crist viu, una presencia «saludable» que il·lumina i dóna nova qualitat a les nostres vides. Anunciem i celebrem que l'oferta de salvació, de què l'Església és sagrament, és ja en aquest món una oferta que dóna sentit a les limitacions i ferides de la nostra vida i ens obre un horitzó de plenitud. Per això intensifiquem la pregària pels malalts, sobretot en les Eucaristies dominicals, de les quals els fem partícips duent-los la Comunió a domicili, i en les celebracions del sagrament de la Unció, individuals o comunitàries.
Aquesta missió sanadora s'ha d'anar traduint en la manera de cuidar i servir el proïsme «amb amor i tendresa» (com deia el Papa Francesc el dia de sant Josep) i també en la promoció de possibilitats de vida més digna per a tothom, de manera que hi hagi més capacitat d'assimilar la fragilitat que acompanya tot allò que és humà, incloent l'aprenentatge del dol: hi ha moltes maneres de curar ferides, i hem d'aprendre a afrontar evangèlicament les debilitats, el sofriment, la malaltia i la mort, i ajudar els altres a fer-ho.
En tota aquesta «presència samaritana» prop del món del dolor penso que no pot faltar un doble plantejament. Per una banda, una atenció molt curosa al repte de l'educació preventiva: és molt important anar alimentant actituds madures i consistents que ens ajudaran en futures experiències menys gratificants. I, per altra, cal demanar al Senyor que doni als agents de la pastoral de la salut una gran capacitat de ser testimonis d'aquella esperança que, segons l'apòstol Pau, no defrauda.