Mai no he tingut molta facilitat amb els idiomes. Del castellà no me'n record. Em sembla que l'he rallat i l'he escrit sempre, però lògicament hi devia haver un aprenentatge que no som capaç d'ubicar en el temps. La professora de francès em suspenia o em posava un aprovat justet, però em deia que tenia molta oïda i que hauria de tocar la guitarra. L'anglès el sé llegir i l'entenc, però em talla la pronúncia exacta i correctíssima dels actors i de les actrius anglosaxons. Des de fa uns dies, no obstant, sembla que les coses han canviat. Ho puc relacionar amb precisió amb un incident que vaig tenir a primera hora del matí de la setmana passada.
M'havia posat a fer feina davant la pantalla de l'ordinador i uns crits bestials em va despistar. Vaig girar-me cap al pati interior i no vaig veure res. Els bels, com els d'un animal ferit, van impedir que em tornés a concentrar. Em vaig alçar i vaig caminar amb precaució cap al pati. Llavors el vaig veure. Era una cotorra grisa argentina que s'havia quedat enganxada amb la malla de plàstic que uneix les llaunes de cervesa. Vaig agafar un pedaç i unes estisores de la cuina. Vaig posar el pedaç damunt el cap de l'ocell espantat i vaig tallar el plàstic amb les estisores. Els ulls negres de l'animalet em van mirar astorats. El seu pit bombava la sang a gran velocitat. Vaig obrir les mans perquè es pogués envolar i la cotorra verda em va picar un dit amb el seu bec de ganxo. No va ser fins ensoldemà que no va esdevenir el prodigi. Tot just aixecar-me em vaig adonar que sabia parlar una nova llengua. Es deia baleà i la dominava a la perfecció. No en vaig fer molt de cas. El dia va transcórrer amb normalitat i ensoldemà vaig assajar a parlar davant el mirall. Havia tornat a succeir. Havia après una segona llengua. Aquesta tenia un nom estrany. LAPAO! Em vaig informar i em vaig desanimar. Em pensava que era un dialecte xinès i que havia après xinès, la llengua amb més parlants del món; però es tractava de la Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental. La decepció va ser escombrada per un pensament. El que val per una llengua val per una altra. Si sabia llegir, escriure i parlar perfectament en castellà també sabia llegir, escriure i parlar en -aquí vaig haver d'estalonar-me amb el cantell de la taula víctima d'un cobriment- centenars o milers de noves llengües vives en, com a mínim, tres continents. Sabia rallar en argentí, en colombià, en equatorià, en peruà..., però també en andalús, en canari, en aragonès, en extremeny i, fins i tot, -aquí ja no hi va haver taula on estalonar-me-, en sevillà, en saragossà, en ceutí. Com havia succeït?
Només en la picada d'una cotorra? Va ser en aquell moment que vaig pensar que un secret tan valuós com aquell havia de ser per força conegut pels serveis secrets espanyols i, de cop, la imatge va esdevenir. Ja no farien falta més professors i mestres a les aules per tal d'ensenyar llengües als alumnes. A partir d'ara, el govern popular substituiria els competents professionals de l'educació espanyols per lloros. La situació era del tot babena i jo em sentia del tot babè. Què hi podia fer? No hi podia fer res. "Babè" i la versió femenina "babena" significa en menorquí, i en especial a Ciutadella, persona curta d'enteniment. L'etimologia prové de l'onomatopeia del balbuceig.