Vos puc confirmar que Arístides Vallès no va acceptar la invitació per assistir a l'homenatge que es va fer el passat onze de maig a la "División Azul" al pati de la caserna de la guàrdia civil a Sant Andreu de la Barca. Primer, perquè és un personatge de ficció i, ja se sap, els personatges de ficció no poden prendre decisions per ells mateixos; si més no fins ara, ja veurem amb les noves tecnologies. Segon, perquè Arístides Vallès, veterà de la branca de la División Azul que va ser coneguda com a la Legió Espanyola de Voluntaris, i també veterà de la Waffen-SS, l'antic cos d'elit del Partit Nazi liderat per Adolf Hitler; va morir d'un empatx de cornets ja fa uns quants anys i, ja sé sap també, si més no fins ara, que els morts no poden assistir a desfilades militars encara que la institució que els hagi convidat hagi estat un cos tan respectat pels ciutadans com és la guàrdia civil i, l'encarregada de lliurar el diploma, la delegada del govern espanyol a Catalunya la senyora María de los Llanos de Luna. Tercer, perquè Arístides Vallès es va allistar al cos de voluntaris espanyols que van lluitar a Rússia al costat de l'exèrcit alemany de Hitler, no per qüestions ideològiques, sinó per amor.
En aquest punt de l'article hauria de fer un encís i explicar qui és Arístides Vallès. El veterà combatent menorquí és el pare del protagonista de "La casa de gel", Simó Vallès, l'home que va ser qualificat injustament per la premsa especialitzada com l'home més lleig del món. No n'hi ha per tant amb la seva lletjor, però si que és escandalosa la participació del govern del partit popular en un homenatge a un cos de l'exèrcit nazi -el sindicat majoritari de la guàrdia civil, l'Associació Unificada de Guàrdies Civils, va criticar la convocatòria i, fins i tot, en una piulada a Twitter, va afirmar: "Els hauria de caure la cara de vergonya d'haver promogut aquest acte"- i demostra una desvinculació absoluta amb la realitat. A Europa, aquest homenatge hauria estat impensable i, fins i tot, a Alemanya hauria estat constitutiu de delicte d'enaltiment del nazisme. A Espanya, a pesar de la denúncia per part del sindicat majoritari de la guàrdia civil i de la majoria de partits del parlament català, no ha obtingut cap ressò en els mitjans de comunicació ni, per suposat, en el partit del govern. De fet, el partit popular sembla deambular en un pla paral·lel a la realitat dels ciutadans espanyols com si, en tost de dirigents, fossin personatges d'una novel·la dolenta o d'una pel·lícula de sèrie b. El Gran Líder, convertit en una efígie que es digna a aparèixer de tant en tant davant l'opinió pública en una roda de premsa sense preguntes o en una televisió de plasma, serà la imatge que quedarà d'aquest govern tan allunyat de la realitat i de la societat espanyola.
Resulta curiós que "blau" prové del mot germànic "blau", de l'alemany antic o frank: blao, amb el mateix significat que en català. També resulta curiós que els voluntaris de la divisió volguessin conservar la camisa blava falangista que era de color blau maó ("azul mahón). Per sort, a Menorca el blau té moltes més associacions i forma part de riques locucions populars. "Blau" significa de color igual o aproximat del cel sense núvols. "Esser blau es fester" significa "esser molt gros un conflicte". "Tenir un blau que tira a verd" és una expressió que vol dir "tenir idees rares". Una variació moderna d'aquesta locució ("tenir un blau que tira a wert") és, per desgràcia per a la societat espanyola, qualque cosa més que un acudit fàcil.