La setmana passada l'expresident del govern espanyol José María Aznar es va despenjar en una televisió privada d'abast estatal amb l'atzagaiada que està disposat a tornar a la política activa. En la mateixa entrevista, el qui feia com que es movia pel ranxo d'en Bush com pel pati del seu cortiho es mostrava a si mateix com a salvador, i no s'estalviava crítiques a l'actual president del govern de l'Estat, Mariano Rajoy. Per exemple, li retreia que es dedicàs a pujar impostos en comptes de baixar-los. I hem de constatar que, en això, i només en això, Aznar tenia raó: un partit que ha accedit al govern amb la promesa de baixar els impostos no pot continuar en el govern, sense fer cap tipus de consulta a la ciutadania, mentre fa exactament el contrari del que havia manifestat durant la campanya electoral.
Quina ha estat la intenció d'Aznar amollant aquesta mena de bomba de rellotgeria? Va de bon de veres, l'expresident, i vol tornar al govern? Ho ha dit només per intimidar Rajoy o per donar algun tipus d'avantatge, a mitjà termini, a la seua correligionària Esperanza Aguirre perquè li pugui pegar una colzada al Mariano en unes condicions més avantatjoses? O s'ha limitat a intentar fer por a l'esquerra i als nacionalistes que volen deixar de ser-ho?
Evidentment, no ho podem saber. Les intencions d'Aznar només les coneix el mateix Aznar. I nosaltres, igual que fan els tertulians de les ràdios i de les televisions a bastament, només ens podem limitar a especular sobre la qüestió. Les intencions semblen perverses, però, encara que fossin bones, podríem acudir a la cita que em feia avinent fa uns mesos un col·lega de Religió: "els carrers de l'Infern són empedrats de bones intencions".
No podem apreciar les intencions d'Aznar, però sí que podem valorar la tasca que ve realitzant des que va deixar la presidència del govern espanyol i va passar a pilotar el "think tank" del Partit Popular, aço és la FAES. I podem constatar que es tracta d'una tasca ingent: s'ha posat l'accent en la recentralització de l'Estat, de manera que a hores d'ara ja ningú no es pot creure la ficció que el PP està a favor de la Constitució espanyola i, per tant, de l'Estat de les autonomies. Ben al contrari: a la pràctica, el PP mostra dia a dia que les autonomies li fan nosa i que, com a molt, les podria entendre com a entitats de descentralització, però no com a institucions d'autogovern de determinats països que formen part del Regne d'Espanya. Si estan en contra de les autonomies, estan en contra de la Constitució, però continuen utilitzant-la com a tòtem per avalar la seua recentralització de l'Estat. Estic completament convençut que en el trencament unilateral del pacte constitucional per part del PP hi ha jugat un paper important la mà d'Aznar i el seu pilotatge de la FAES.
Coherentment amb la seua al·lèrgia a la pluralitat de l'Estat pel que fa a organització política, Aznar i la seua colla han treballat i treballen laboriosament per intentar minimitzar la diversitat lingüística i cultural a l'Estat. Per això han emprès un setge per terra, mar i aire a Catalunya, tan evident, tan escandalós i tan contundent que ha fet decantar centenars de milers de catalans (potser milions) que fins ara eren autonomistes o federalistes cap a l'independentisme. Aznar i els seus no han valorat que, quant més es tensa la corda, més possibilitats hi ha que acabi trencant-se. I no han tengut en compte que la nació catalana existeix, tant si les lleis ho apuntalen com si intenten obviar-ho. I, amb la nació, el seu principal tret d'identitat: la llengua.
Per això la FAES ha organitzat una estratègia esglaonada per minar la llengua catalana. D'una banda, intentant desvincular tots els territoris de parla catalana fora del Principat, de la pròpia Catalunya. Si a les Balears es potencia l'espanyol i les "modalitats" de la llengua, si a l'Aragó se'n nega la identitat, si al País Valencià hi ha una autèntica croada contra els termes "català" i "País Valencià" no és perquè sí. Ho fan per desvincular les Balears, el País Valencià o la Franja de Ponent de Catalunya. Per després poder-la atacar millor.
Aznar governa a l'ombra. És possible que presentar-se a si mateix com un espantall per fer por a tothom que no sigui estrictament partidari dels objectius polítics del règim (d'abans) serveixi per fer passar els actuals governants per gent moderada, mentre perpetren els atacs més contundents a la pluralitat, a la democràcia i a la llibertat que s'hagin dut a terme des del principi de la Transició. Però no hauríem de perdre de vista que, en realitat, ara mateix, Mariano i els seus actuen d'acord amb els dictats de la FAES. I, per tant, comparteixen completament els objectius de l'aznarisme: recentralitzar l'Estat, triturar les autonomies, accentuar l'espoli fiscal dels nostres països (no em faceu dir si existeixen o no els Països Catalans, però al capdavant del mapa de l'espoli fiscal hi ha les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià), i tractar la nostra cultura i la nostra llengua en termes estrictament colonials. Per tant, no fa falta que ens facin jocs de mans: se'ls veu el llautó a una milla de distància. Només hem d'esperar que la gent, quan hi torni a haver eleccions, en prengui nota.