Trenta anys tard

Crec recordar que el PTI ja ho contemplava i ara, amb la tramitació de la Norma Territorial, la cosa es confirma i sembla que tira per endavant. Al terreny que alberga les instal·lacions de l'antiga bateria militar de costa de Biniancolla s'hi podrà construir un equipament hoteler, amb una capacitat màxima per a dues-centes places, tot i que el projecte que sobrevola aquest paratge haurà de travessar un altre sedàs: aquesta crisi econòmica que no s'acaba mai. I tan de bo que, pel meu gust, aquesta possibilitat arriba trenta anys tard, any amunt, any avall. No ho dic perquè consideri necessària la construcció d'un altre hotel per a la millora de l'oferta turística ni perquè ajudi a combatre el sagnant atur que pateix l'Illa -i per tant que pateixen moltes famílies menorquines, de naixement o d'adopció. Ho dic perquè, si el 1981 s'hagués construït el referit hotel, un servidor s'hauria estalviat haver de dedicar vint mesos de la seva vida a les obligacions militars, si comptam els tres mesos inicials al CIR 14, a Palma, i el mes posterior d'estada a la fortalesa de la Mola. És així que les nombroses guàrdies de soldat ras, les de cabo 'vermell' i, els darrers mesos, els serveis setmanals com a cabo primer haurien estat substituïts per jornades de relax, activitats gaudint de la natura i més d'una excursió per sa Sivina de Baix, quan encara hi havia qualque sivina per aquell contorn. A més, els turistes que passaven per la carretera de Biniancolla, no haguessin quedat embadalits, en veure'm a jo, amb el fusell 'cetme' penjat pel coll, vigilant en guàrdies de 24 hores les antenes de l'estació radioelèctrica de Telefònica, veïna de la bateria, davant no sé quina amenaça terrorista amb motiu de la celebració del Mundial de Futbol d'Espanya el 1982.