"A Sant Feliu de Codines la gent gran encara recorda el nom de la seva llepolia favorita: la gilda. Una gilda vindria a ser un caramel pla amb bastó, allò que també anomenem piruleta. Els estudiosos de l'etimologia no han trobat un rastre gaire precís de la piruleta, de manera que fan una d'aquelles piruletes verbals tan suggeridores i diuen que prové de pirulí, mot de creació expressiva enllaçat amb el castellà pirulo (botija), el francès pirouette (baldufa) i l'italià dialectal prillare (brillar i giravoltar). Els codinencs, en canvi, ho tenen molt més clar: la seva gilda prové de la pel·lícula homònima de 1946, dirigida per Charles Vidor i protagonitzada per Rita Hayworth i Glenn Ford. Obnubilats pels guants (i la mítica cleca) de l'actriu, potser mai no ens hem fixat en els caramels que en surten. De seguida que ho expliquem ens tuiteja un teleespectador menorquí amb la notícia que a Menorca també anomenen (o anomenaven) gildes les piruletes".
El que m'ha preocupat, després de llegir l'excel·lent article de Màrius Serra al diari "El Punt Avui" d'ahir, és la connexió entre "gilda" i "gent gran". A pesar que vaig néixer a la dècada dels seixanta -molt al principi, tot s'ha de dir- encara vaig tenir temps de llepar, xuclar o menjar "gildas". Una "gilda" era diferent d'un pirulí. Un pirulí és un caramel dur i multicolor, de forma cònica o piramidal amb punta molt aguda, amb un garrotet de plàstic a la base i que sol venir embolicat en paper transparent semblant a la cel·lofana. Una gilda tampoc no és un Chupa Chups. Aquest caramel va ser inventat l'any 1958 pel català Enric Bernat. El sucrer va tenir la idea que els fillets es mengessin els caramels amb una forquilla per no embrutar-se els dits. Després de diverses temptatives i de comprovar-ne l'acceptació es va substituir la forquilla per un garrotet de fusta que, passat un temps, va ser reemplaçat per un de plàstic. Totes aquestes llepolies sembla que tenen l'origen en la poma caramel·litzada que encara podem veure avui en dia a les fires. En romaní, Poma vermella es diu loli phaba. Els gitanos venien pomes clavades en un garrot a les taules ambulants dels mercats. En anglès, piruleta s'anomena lolly, lollipop. George Smith, de New Haven, Connecticut, va començar a fer grans caramels punxats en uns garrotets l'any 1908 i els va batejar amb el nom d'un cavall de carreres de l'època, Lolly Pop. El sucrer nord-americà va registrar el lollipop l'any 1931. Jo tampoc no record ningú menjant piruletes a la pel·lícula "Gilda". El film protagonitzat per Rita Hayworth va provocar un gran impacte entre el públic de tot el món. És molt probable que un empresari espavilat comercialitzés una llaminadura amb el nom de la pel·lícula o fos la simple i potent inventiva popular que donés aquest nom expressiu i evocador al caramel. La relació, no obstant, entre el caramel i la llenya o fusta de l'arbre la tenim a Menorca des de temps immemorials amb l'arbre caramel·ler. Aquesta connexió circular del sucre i el gust a través de la llenya i els dits va ser estroncada amb la substitució del garrotet de fusta de les pomes caramel·litzades, dels pirulins, les piruletes o gildas i els Chupa Chups per la freda i asèptica matèria artificial del plàstic.