Avui, dia primer de juny, posam la bandera de Sant Joan a la capçalera de les pàgines especials que dedicam a la festa de Ciutadella. Ahir fosquet vam presentar al claustre del Seminari la revista que des de fa més de trenta anys publicam cada any. És una publicació diferent que es pot fullejar de dues maneres. Una és només mirant, perquè Sant Joan es veu i és bo de descriure. Uns protagonistes, uns protocols, uns actes tradicionals. L'altre és quan Sant Joan es sent i així es desperta el sentiment, des de la portada d'Iván Romacho fins a la darrera pàgina, passant per les vivències de cada membre de la junta de caixers. La revista, que ha coordinat Laura Bañón, presenta sobretot el sentiment de moltes persones que reviuen la festa de Sant Joan amb tots els ingredients que es guarden al magatzem que tots omplim des de la infància. No són només records, ni un sentiment de nostàlgia quan no ets a Ciutadella el 23 de juny a les dues i mitja, sinó el bagatge de les experiències viscudes amb la gent que estimes.
Molts diran que no esteim per festes, que hi ha massa gent passant pena com per anar de celebracions. La festa pot ser austera i no perdrà valor, perquè es tracta de compartir moltes coses i moments que mos uneixen, sentiments que vist amb ulls estranys semblen una exageració.
El valor de Sant Joan no el trobarem tant en la seva història, en les tradicions ben cuidades, ni en cada un dels protagonistes, ni en els caixers o els cavalls. Tot forma part d'un escenari increïble, però el que crec més interessant és que la festa permet reviure els sentiments que hem conservat durant els mesos de juny que encara podem anar sumant.
Es Diari aportarà molt més que informació sobre la festa. Intentarà conservar l'esperit, que és el tresor.