Som molts els que hem dit de diferents maneres que no ens satisfan les condicions que regeixen la declaració d'obligació de servei públic (OSP) dels vols entre Menorca i Madrid. Sobretot, perquè pensam que són cars, i que no és suficient en garantir que els avions volin cada dia, sinó que tots els que els necessiten hi han de poder pujar, és a dir, han de poder pagar el preu dels bitllets. Però repeteix, molts ho hem dit i ho hem criticat. Hi ha qui ha anat més enllà. Concretament, Josep Piris.
Aquest ciutadellenc ha estat capaç de portar la queixa als despatxos dels polítics, els ha posat literalment damunt la taula el malestar d'un sector de la població. I ho ha fet tot sol, sense cap plataforma al darrera ni cap organització política ni sindical. Ell ha decidit que la qüestió mereixia alguna cosa més que una crítica, i ha emprès el camí per cercar una solució.
Si aconseguirà alguna cosa o no ja és una altra història, però com a mínim, ha aconseguit que el tema no mori, i que els polítics l'hagin d'escoltar, a ell i als seus arguments. Perquè darrera la seva reivindicació hi ha feina, molta feina, de recerca d'informació, de comparar dades, preus, condicions. No és la queixa per la queixa, sinó la queixa amb fonament.
Aquesta societat nostra està necessitada de Joseps Piris. Persones que deixen d'estar callades i ens recorden a tots que, al final, els polítics estan per fer allò que el poble necessita i vol. No hi ha d'haver barreres que ens separin, ni corbates que ens returin per plantejar les nostres queixes a qui mana. Desgraciadament, però, som molts els qui ens conformam amb la crítica i la queixa i no passam a l'acció. Acabi com acabi aquesta història, Menorca hauria d'estar molt agraïda a la feina que fa Josep Piris.