Menorca és immensa. És tan extensa que els pobladors antics van haver de dividir-la en blocs geogràfics o zones; a més de les limitacions administratives posteriors dels termes. Al nord hi ha la regió de Tramuntana. Al sud la regió de Migjorn. Al centre la regió de Mitjania. Aquestes divisions poden rebre denominacions diferents sigui quina sigui la localitat de l'illa. El professor Jaume Mascaró Pons, basant-se en les fonts del llibre "Alquerías de Menorca en el año de 1815", de Joan Ramis i Ramis, fa les següents subdivisions nominals en el tom catorzè de l'Enciclopèdia de Menorca dedicat a l'antropologia: Ciutadella: Tramuntana, Mitjania, Migjorn; Ferreries: Tramuntana (sa Sibèria), Migjornet; Migjorn Gran (Sant Cristòfol); Es Mercadal: Martinell, Les Planes, Els Endurriols; Alaior: Grava, Mitjania, Marina-Ses Canessies; Maó: Favàritx, Mitjania, Marina. Ja hem rallat de la Mitjania, la pàtria insular del nostre estimat l'amo en Xec.
Avui vull referir-me al topònim de Ses Canessies. El prevere Josep Salord, el dotze de juny de mil nou-cents cinquanta-tres, publicava al setmanari "El Iris" un article de "Coses de ca nostra" a l'apartat Pàgina Menorquina: "... Kanisia significa en àrab, no església genèricament, sinó específicament església cristiana. Ho comprova l'existència del mateix nom en la toponímia valenciana Alcanessia amb l'article àrab davant Al-Canessia.
Comparis Almudaina i Sa Mudaina, Albufera i Sa Bufera etc. Aldea situada en la vall de Perputxent (prov. d'Alacant) segons el Diccionari C.V.B., i el mateix Diccionari i el Sr. M. Sanchís Guarner en la seva Gramàtica Valenciana, li atribueixen el mateix sentit originari d'església cristiana, comprovat històricament. No creim que el fet d'ussar-se en plural Ses Canessies, encara que no exclusivament ja que també es diu Sa Canessia, suposi l'existència de diferents llocs sagrats del culte cristià en aquell sector de Migjorn, sinó que denota senzillament les diferents alqueries en què es dividiria una de primitiva d'aquest nom, tal vegada de terres pertanyents en un principi a aquella església. Essent Kanissia l'ètim i existint la forma Alcanessia en la regió valenciana on pronuncien clarament distintes les vocals a i e és evident que el topònim menorquí s'ha d'escriure Canessia o Ses Canessies, com ens ho ha aportat el mateix Sr. Francesc de Borja Moll, a qui ho hem consultat." Un altre savi menorquí, el poeta Ponç Pons, ha transformat aquest paisatge d'aiguamolls, barrancs i arenals urbanitzats en paraules bellament encadenades. Al poema "Obituari" del llibre "Salobre", podem llegir uns versos lírics i senzills: "He anat a caminar pel camp fins a Son Bou / i he vist els trencs solcant l'enfront de Llucalquelba. / Sota un cel generós perfumat de llentrisca / les figueres lliuraven en terra els seus fruits. / Pel barranc verd d'Es Bec entre Ses Canessies..."