Mentre les autoritats educatives proposen arribar a l'excel·lència explicant en anglès les matemàtiques als nostres estudiants suspesos, la realitat va caminant de veritat i cavant tombes. Quan el sistema educatiu començava a calmar els desastres personals que ha d'atendre, arriba el govern de torn que es creu que per mitjà de l'escola aclarirà la incompetència econòmica. Igual que quan volien aclarir el nombre vergonyós de víctimes de les carreteres amb l'assignatura d'educació vial, va costar molts morts adonar-se que on havien de posar el dit era al carnet de punts, la vigilància i l'alcoholèmia. Ara costarà algunes generacions d'alumnes que acabaran malparats entre l'analfabetisme i la marginació escolar.
Els alumnes bons i regulars del nostre sistema escolar troben feina a l'estranger, són iguals de capaços, és el nostre país que no els ofereix res, el fracàs no és de l'escola és del país. És el fracàs dels dirigents que van consentir que prop d'un 40 % de l'alumnat abandonàs sense l'ESO perquè treballava per sous irreals inflats per l'especulació urbanística promoguda pels mateixos dirigents del PP del govern Aznar i continuada pel de Zapatero.
Mentre el ministre vol aplicar lleis del XIX a problemes del XXI, vol que l'escola ho torni arreglar quasi tot, especialment l'excessiva normalització del català i de la laïcitat, la realitat fa camins que el ministre no vol admetre.
La nafra on posar el dit és que aquest és un país amb poca cultura. No es poden fabricar alumnes excel·lents amb ments exposades a tot tipus d'erosió inútil. Tots els estudis demostren que l'entorn cultural que viuen els joves és molt determinant en els seus resultats acadèmics. I aquí açò es descuida del tot. La lectura, el nivell de les televisions, la inversió en oci cultural, les alternatives joves constructives, estan sota mínims. Tornam a oblidar que per ben educar fa falta tota la tribu. Anam a l'inrevés, la tribu corrompuda i inútil vol que l'escola sigui excel·lent.
Ara els fillets quasi ja no juguen, de petites es pinten el llavis i somien veure's amb els sostenidors que porta la Shakira de torn, mentre ells afirmen la seva personalitat penjant qualsevol astracanada al Facebook per tal de que en parlin. Pot ser xampurraran l'anglès, parlaran més castellà i començaran a oblidar el català; però seran un fracàs d'adults, persones buides, sense l'ànima del saber autèntic, els faltarà haver jugat prou, haver estat amb contacte amb bona cultura, estar per damunt de blederies que només els converteixen en súbdits de persones com el Sr. Wert.