No vos fa una mica de llàstima, si sou votants del PP encara més, veure per televisió com deambula el president balear entre d'altres presidents autonòmics populars o al costat de ministres de l'estat espanyol o del propi president del govern central? Aquella arrogància militar que gasta a les illes, sobretot a les illes petites, i que recorda al tètric fals comte italià, aquella estètica estantissa que fa reviure les antigues figures falangistes funestes, aquella aparent seguretat en les accions del nedador que neda en la tranquil·litat de les pròpies aigües familiars desapareix d'immediat quan el nostre President Tassó està envoltat dels seus superiors jeràrquics. Llavors mira el terra cercant incòmode la marca per posar enravenat per a la foto protocol·lària, es gira de forma llastimosa cap enrere amb una mirada de ca apallissat, es tomba ansiós com un peix fora de l'aigua cap als fotògrafs suplicant eficiència als reporters gràfics, alineats a l'espera del president central, com si volgués tornar al seu reialme on és un déu borni rodejat de polítics i aduladors cecs. Per un instant, el telespectador pot pensar que és una tàctica mallorquina heretada de la saviesa dels pagesos, dels pescadors, dels mariners, dels comerciants, dels polítics, dels pensadors, dels contrabandistes balears. Llavors, el mateix telespectador, evoca de forma inevitable el punt àlgid del Capità Tassó i no té més remei que reconèixer que una persona que basteix la seva política d'extermini i de terror cultural amb un exemple tan xerec que posa en evidència un desconeixement total de la realitat lingüística de Menorca i de la realitat en general, només és un sac de complexos, d'ignoràncies, de ressentiments i d'odis. I quan arriba a aquesta conclusió descarnada tot quadra.
La tangibilitat, la tangibilitat real, la tangibilitat que dóna la unió entre els fets i el temps ha esquerdat el got i els vidres afuats han esquinçat el globus d'aigua i aquesta ha caigut i ha regat l'atur i la pobresa de les famílies. I, els mateixos vidres del got, han tallat fins a la superfície de l'os les relacions amb els pares i la comunitat educativa; la comunicació amb els constructors del relat balear; l'harmonia amb el paisatge que ens van llegar els nostres avantpassats. I el miracle destructor s'ha produït. L'odi personal del Capità Tassó per la llengua materna, el ressentiment davant una realitat social impertorbable, la ignorància lingüística i cultural de l'àmbit geogràfic i els complexos davant Madrid han estat traslladats al mapa imaginari de tota la societat illenca. Perquè si un tassó es trenca també produeix el mateix efecte que si s'esquerda un got. Un got és un recipient de vidre, de metall o d'altra matèria dura, generalment de forma cilíndrica o lleugerament cònica, que serveix per a beure i sol tenir una cabuda no superior a la del líquid que s'engoleix en una presa normal.
A Menorca perdura l'expressió "Ulls com a gots": ulls molt oberts, principalment d'admiració. Segons el diccionari dialectal, a Mallorca es fa servir majoritàriament el mot "tassó". A Barcelona i bona part del català continental s'ha anat introduint la paraula vas en lloc de got, però aquest encara s'empra també molt. L'origen de "got" s'ha de cercar en el llatí "guttum", gerro. Un "got" també és un individu pertanyent a un antic poble germànic (els avantpassats dels turistes que han colonitzat Mallorca) que en els primers segles del cristianisme envaí gran part de l'imperi Romà; castellà "godo". Lligant les dues accepcions podríem dir, fent servir la lògica del president, que a les Illes Balears no deim "got", deim "alemany".