Interrogat pel meu fill petit sobre com era possible que aquella senyora de les Notícies que sortia a la tele podia saber el temps que faria ensoldemà, vaig intentar explicar-li -segur que sense èxit- sobre la predicció meteorològica. La seva cara de sorpresa va augmentar quan vaig anomenar paraules com termòmetre, pluviòmetre o anemòmetre; era com si estés utilitzant unes paraules estranyes d'una llengua desconeguda.
Va ser així com va irrompre a la meva memòria aquells anys en que un servidor també estava en edat escolar, d'açò ja han passat. per cert, uns quants lustres. Un recorda que en el pati davanter de l'escola hi havia una garita, amb uns instruments meteorològics, a la que de forma diària hi acudia per prendre unes anotacions Don Guillermo, el mestre d'escola de Sant Lluís, que va deixar una gran petjada en vàries generacions de fillets i filletes. A vegades, els seus alumnes també recollíem aquelles dades i, per tant, també vam ser meteoròlegs sense saber-ho, gràcies a una pedagogia que anava més enllà de la tècnica memorística i permetia experimentar tota aquella matèria que omplia les pàgines del llibre.
Un recorda amb una certa nostàlgia les visites a l'Aeroport de Menorca per veure el funcionament del centre meteorològic. També formen part de l'experiència viscuda aquelles sortides nocturnes, fora de l'horari lectiu, per conèixer amb els propis ulls les estrelles i les constel·lacions que poblaven el cel. Malauradament, amb el pas dels anys un se n'adona que no va aprofitar aquelles classes magistrals.