Conta la llegenda que, el pirata Hayr al-Din, abans de convertir-se en almirall de la flota turca de Solimà el Magnífic, va amollar un cavall del color del moguin a Menorca que, espantat i desorientat, va recórrer l'illa amb un cartell amenaçador penjat del coll. El pasquí, escrit en castellà –una de les moltes llengües que dominava el gran baixà turc- deia: "Yo soy el castigo del cielo. Mi venganza no cesará hasta que perezca el último de entre vosotros y hasta que reduzca a la esclavitud a vuestras mujeres, a vuestras hijas y a vuestros niños." Conta la història que, el pirata Hayr al-Din, ja convertit en almirall de la flota otomana de Solimà el Magnífic –un dels governants més poderosos del món juntament amb Carles I i l'emperador de la Xina-, no va oblidar mai la humiliació patida a mans d'un ranxo de menorquins quan era un pirata inexpert i va complir la seva amenaça. L'any 1535, a principis de setembre, fugint de la flota internacional de Carles I reconqueridora de Tunis, va atacar Maó i, després de destruir per complet la ciutat, es va endur cap a Alger, a l'interior de les seves naus, les dones, els al·lots i les al·lotes de més de set anys que va poder capturar. Seguint l'exemple de Barba-rossa, vint-i-tres anys després, a finals de juny, quan Ciutadella devia haver celebrat les festes de Sant Joan, l'almirall turc Mustafà Piali va triar la llavors capital de Menorca per repetir el terrible i recordat atac. La llegenda del cavall -i també els fets històrics- la recull de forma magistral Micaela Mata al seu magnífic llibre d'història Conquistas y reconquistas de Menorca: compreu-lo i llegiu-lo davall un pi de la Vall després de les festes: un bon remei per escatar el gat.
I la pregunta que sorgeix després de la lectura del llibre de la historiadora és: què se'n va fer d'aquell cavall negre com el moguin que va amollar Barba-rossa fa més de quatre-cents anys? La seva sang àrab és va mesclar amb la sang dels cavalls menorquins? Els cavalls que han sortit enguany per Sant Joan duen, encara que sigui una ínfima part, la sang d'aquell cavall pirata amollat pel gran baixà de la mateixa manera que s'ha conservat el mos d'avellanes dels temps musulmans? No ho sabrem mai. Però la imatge del cavall de Barba-rossa galopant de nit i de dia per l'illa és tan poderosa i té tanta bellesa -i, fins i tot, un cert paral·lelisme- com la dels cavalls negres de Sant Joan trepitjant els carrers empedrats de Ciutadella.
Moguin o mòguini és un anglicisme històric que prové de "mahogany", castellà i català "caoba". És una paraula coneguda a tota l'illa. No sé sap concretament que es refereix a la caoba, però sí a una fusta molt apreciada i cara. Els fusters de Ciutadella assimilen el terme "moguin" tant a la caoba com al banús (castellà "ébano"). Reben el nom de banús o moguin diverses fustes molt fosques o viades de fosc obtingudes d'arbres de la família de les ebenàcies pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros, com el moguin negre (o asiàtic), el moguin indi o el moguin africà.