I que n'hi haurà que podran fer vacances i viure la il·lusió que tot va bé. I uns altres que, finalment, sortiran uns mesos de l'atur perquè tindran feina. A preus de saldo, si són assalariats. I, sobretot, perquè farà tanta calor que el govern no tindrà esma per continuar fent declaracions insensates.
Perquè la temporada que mos ha tocat viure és per fugir corrents i demanar asil en qualsevol país que tengui més ben ateses les malalties mentals o les del cor, perquè per no saber, no sabem quina de les dues mos afectarà primer.
Només hi ha una cosa clara i és que a aquestes classes mitjanes de segona que havíem proliferat aquests darrers anys, se mos acaba la fantasia i prest haurem tornat al punt de partida: a aquells temps en què tothom era tan pobre (tret dels rics de sempre) que ni mos en entemíem. Ja se sap que en els països pobres la gent és més feliça. O açò he sentit a dir a aquells que hi van de turista.
Sort que una part del món viu un bon moment i que els nostros joves podran emigrar i regalar el caramull d'euros que han costat els seus estudis als nous països d'adopció. I si els va bé, fins i tot podran tornar a ca seva amb un capitalet per fomentar l'economia local.
Però açò i tot sembla que s'acaba. El govern espanyol no n'ha tingut prou de gravar la justícia amb taxes que dificulten el seu accés al pobres. Amb reduir les prestacions de la sanitat pública. Amb permetre els desnonaments més immorals. Ara vol també dificultar que els fills dels pobres puguin accedir a la universitat.
I de fet, és raonable que el govern pensi així. A Espanya sobren universitaris i manquen alumnes de formació professional. Com més poques beques donin als fills dels pobres, més pocs estudiants superiors hi haurà, i seran més nets i guapos.
Amb aquests principis, és tota l'educació, que es replanteja. Mirin la nova llei (li diven LOMCE o una paraulota semblant). Resol el problema dels alumnes dubtosos tan bon punt han fet 14 anys i els envia cap a la formació professional directament. Sense establir vies ni camins per al retorn a l'estudi. I així aconsegueix dos objectius: tornar a desprestigiar la formació professional i matar qualsevol esperança de canvi futur.
Per al govern, els pobres que vulguin anar a la universitat, han de tenir una mitjana de notes superior a 6,5. Sinó, no hi haurà beca. Si tenen doblers, la cosa va diferent: amb un 5 pelat poden aspirar a tenir una carrera. És una cosa semblant a la dels immigrants. Els més desgraciats, no tenen dret ni a la seguretat social. El que poden pagar la compra d'una bona casa, tenen dret a la residència, i a la nacionalitat fins i tot.
El neoliberalisme d'allò que en un altre temps li deien el capitalisme salvatge és un bon aliat del govern actual. No li demaneu un discurs moral, perquè no és el seu fort. En canvi té alguna cosa de singular que el distingeix dels règims del seu estil, i és la seva afició a la pedagogia i la filologia de broma. Les franquícies del Govern espanyol a les comunitats autònomes estan lliurant una autèntica competició per veure qui la diu més grossa, superant fins i tot el govern central.
Em repetiré, però no me puc estar de fer la llista. En el camp de l'educació destaca el ministre Wert, que 40 anys després de la mort d'en Franco encara diu que fa una nova llei per "espanyolitzar" els al·lots. O que està en contra que els joves que treguin una nota mitjana inferior a 6,5 tenguin dret a una beca d'estudis.
És evident que no està gaire enfora d'aquella ministra (la senyora Cospedal) que deia que per pagar la hipoteca del pis, la gent responsable sempre té la solució de no menjar. O d'aquell altre ministre (el senyor Arias Cañete) que proposava dutxar-se amb aigo freda per poder estalviar.
La nova llei del senyor Wert és la manifestació extrema d'un govern sense idees de futur, que es precipita en el passat sense ni ser-ne conscient. Però té seriosos competidors que potser aspiren a la seva cadira, i el més destacat és el senyor Bauzá, capaç d'impulsar una norma com la del tractament de llengües que potser serviria per classificar els medicaments a la seva farmàcia, però mai per educar al·lots. És tan evident com que ha hagut de nomenar una consellera d'educació a mida, tan desconeixedora de l'educació que fins i tot està disposada a exigir a les escoles que apliquin un disbarat com aquest.
Però el senyor Bauzá no és l'únic que competeix amb en Wert. Ho fa també el president de l'Aragó, que al català que es ralla a la seva regió li diu "lapao"; i el de València, que mos vol demostrar que el valencià en comptes de venir de la conquista catalana del segle XIII ve dels ibers! Què hauran pres, aquests del PP? O és que han trobat la manera que no es parli de Bankia, en Bárcenas, Gürtel, l'IVA, els sis milions d'aturats i el dèficit del govern central, molt més gros que el de les autonomies?
Sort idò, que ha arribat l'estiu i podrem descansar de tots aquests discursos insensats. Tot i que mos n'amollaran un altre: la seva eficaç política turística, que enguany farà venir més turistes que mai. Però no se'ls creguin. Enguany hi ha conflicte greus a Turquia i encara no estan resolts els de Tunísia i Egipte, així és que el operadors, per no perdre doblers, arreplegaran els turistes que havien d'enviar a aquells països i els amollaran a ca nostra... I és que n'hi ha que neixen amb una flor al cul.