L'home que viu a Barcelona dóna cada matí tres flors de llensó a la tortuga menorquina. Ha d'esperar que les flors es descloguin i ho fan quan el sol s'apodera del pati i assaona amb els raigs càlids les plantes espontànies. És un goig difícil de descriure la visió de la tortuga devorant les flors grogues amb la seva boca de vell sense genives ni dents. L'alegria del matí està tacada no obstant per un doble remordiment. Arrabassar les tres tiges florides de la planta i tenir una tortuga salvatge i protegida per la llei dins el tancat de terra on s'alça el petit llimoner. De quin indret secret provenen aquests llensons? A diferència del llimoner, de les roses, del romaní, dels àloes, de la lavanda... no els ha sembrat ni els ha plantat ningú. Les llavors han arribat aferrades a les ales dels ocells? O embolcallades amb la calidesa fugissera dels seus excrements? Urbà com és, l'home ho desconeix per complet.
Mentre tengui la tortuga menorquina al jardí i els llensons creixin dins els tests, l'alimentarà cada matí amb les petites flors grogues com pols d'or. A vegades es fa preguntes que és incapaç de contestar. Per què estan protegides per llei si les tortugues mediterrànies de l'illa no es troben en perill d'extinció? Quan és a Menorca en pot veure en molts de jardins, en molts d'horts o en patis trescant en captivitat com si fossin mascotes d'allò més normal. Si estan ben cuidades fins i tot poden criar i viure més temps que en llibertat. Coneix el cas de tortugues centenàries que han sobreviscut als seus propietaris. Quan en tenen moltes, els amos amollen les tortugues joves al camp on van trobar els exemplars que les van engendrar.
Arriba l'estiu i es prepara per a la partida estival. Cull tres lletsons amb el botó d'or i els posa dins una capsa de sabates. Atraca el bec de la tortuga a l'aigua i després la introdueix dins la capsa de cartó. No hi ha cap mena de vigilància al port. Entra el cotxe a la bodega del vaixell amb una sensació de perill superada i l'estaciona al pàrquing nombre un. Dorm durant tota la nit i és a la coberta de babord quan el ferri esmitja l'entrada del port de Maó. Surt amb el vehicle i l'aparca a la zona blava. Berena a l'estació marítima i després agafa el camí anglès. Són les nou del matí quan estaciona el jeep a l'aparcament del Pilar.
Només hi ha un cotxe familiar amb matrícula antiga de Barcelona. És aquí on la va trobar. Caminava de tornada de la platja i un renou l'havia trasbalsat. Ungles gratant les fulles seques caigudes de l'alzinar com si el món sencer estigués cobert d'una estora vegetal. Va agafar l'animal sense dubtar i el va posar dins la xerxeta de la motxilla. Ensoldemà tornava cap a la ciutat. Tria el mateix lloc on va capturar la tortuga. Obre la capsa de sabates plena d'excrements mig fosos i deixa la tortuga al camí d'arena que travessa l'alzinar. Sent veus i recula per deixar la capsa de sabates dins una paperera forestal. És una família amb fillets petits que torna de fer un bany de bon matí. Es creuen sense intercanviar cap salutació i l'home que viu a Barcelona es gira quan sent els crits dels més petits. Han descobert la tortuga que ha tornat incomprensiblement al camí. L'home els vol renyar.
Però amb quina superioritat moral? Continua caminant cap a la mar i pensa en tres flors de llensó. El lletsó -i les variants llecsó, llicsó, lletissó, llensó- és una planta de la família de les compostes i del gènere Sonchus, de tronc fistulós i fulles arrugades, que es fa abundantment pels camps i vores dels camins, i serveix d'aliment al bestiar i als conills; castellà "cerraja" o "lechuguilla". També hi ha el llensó petit o de cadernera. El mot lletsó -i també les seves variants-, prové probablement d'una forma llatina derivada de "lacte", llet.