El viatge amb què acabam, des de fa uns anys, el curs "d'Art i Cultura" de l'obra social de "sa Nostra", dirigit per Marta Pelfort, ens dugué, aquesta vegada, a l'illa cosina de Sicília.
Dic cosina per no qualificar-la de germana, com puguin ser Mallorca, Eivissa o Formentera, però sí que tenim un parentiu innegable pel fet de pertanyia a la nostra àrea i cultura mediterrània.
L'objectiu principal d'aquests viatges de fi de curs, no és altre que el de poder tocar aquells bens arquitectònics que hem tingut l'oportunitat d'estudiar durant el curs i que se'ns han fet familiars abans de poder contemplar-los en directe.
Sicília, l'illa més gran de la Mediterrània, fou envaïda i conquerida per fenicis, cartaginesos, grecs, romans, bizantins, àrabs, normands. Fruit d'aquesta diversitat cultural, és l'extens patrimoni deixat per cadascun d'aquells pobles que la van fer seva en qualque moment de la història.
Tant és així, que resultaria impossible fer referència a tots els llocs visitats i, molt menys, al de monuments que s'hi troben.
Palermo, Monreale, Cefalú, Agrigento, Ragusa, Noto, Siracusa, Catània, Taormina, son ciutats i pobles on s'ubiquen, esglésies, catedrals, teatres, palaus, bàsicament d'estil barroc, característics d'una època d'esplendor.
Per fer una petita referència a allò més interessant que hem trobat, podríem destacar el Duomo i Chiostro d'estil arab-normand, a la localitat de Monreale, La Cattedrale de Palermo, el Palazzo dei Normanni i la Capella Palatina, una joia dels mosaics bizantins. La Chiesa de la Martorana, Piazza i Fontana Pretória. El Teatro Massimo, amb temporada d'òpera i ballet, també a la capital siciliana.
De la ciutat costanera de Cefalú, de casc medieval, destaca el Duomo i diferents esglésies normandes, dels s/. XII i XIII.
Agrigento sí que mereix una atenció especial. Al Valle dei Templi, amb els temples dòrics de l'antiga ciutat d'Akragas, de quan l'illa fou colònia greca, trobes les restes del Tempio di Hera, della Concordia, di Ercole, di Zeus Olímpico i altres. Allí te sents transportat a qualsevol lloc de la Grècia antiga, amb la diferència que aquí les construccions –entre oliveres– tenen un to daurat, com correspon a la pedra local, en lloc del marbre blanc. Ragusa Ibla –arribar-hi ja és una aventura–, de carrers d'època medieval, situada en un coster d'un barranc quasi bé inaccessible, ens brinda la possibilitat de fer les millors fotos del viatge.
Noto, ciutat de color de mel –per la pedra–, nascuda després del terratrèmol de 1693, és una mostra de l'època barroca en què fou construïda.
Siracusa i l'illa d'Ortígia, com a nucli antic de la ciutat, del s/. VIII a.C. a més del temple d'Apolo, el Duomo, construït sobre un santuari dedicat a Atenea, també disposa del teatre grec del s/ V a.C. amb més capacitat de Sicília. Per la seva acústica perfecta acull cada any el festival de teatre grec de Siracusa.
Catània, darrera ciutat important on farem estada, ens brinda l'oportunitat de visitar la Via Etnea, Piazza dell'Università, Duomo di Sant'Agata, teatre Romà, Piazza i teatro Bellini ... També fou punt de partida de la gran aventura del viatge. L'excursió a l'Etna.
Després d'arribar –en autobús– al Rifugio Sapienza, a 1900 m. d'alçada, tens l'oportunitat de seguir pujant amb diferents mitjans. El funicular en primer lloc i a continuació uns vehicles 4x4 d'unes vint places, els quals te duen fins al sostre permès. Aquí comença l'aventura. Sense cap risc, evidentment. Ens hi vam apuntar 16 persones del grup. Fas una excursió a peu, per un circuit autoritzat i és quan descobreixes realment el que és un volcà actiu. Com si es tractés d'un gran desert, camines per unes dunes de matèria volcànica en lloc d'arena, amb fumaroles, a vegades per davall del nivell on et trobes. Tres-cents metres més amunt, al cràter principal, una permanent columna de fum blanc dóna testimoni de l'activitat d'aquest gegant de la naturalesa. En llocs abrigats, unes blanquíssimes clapes de gel, que es conserven quasi bé tot l'any per les baixes temperatures de la nit, contrasten amb la foscor de la pedra tosca. Com a dada simpàtica i curiosa, detectes l'existència d'una gran quantitat de "puriols", -milions- que es posen sobre las mans i la roba, quan a la nostra illa pràcticament han desaparegut.
Per acabar la setmana ens quedava Taormina. Situada en un lloc de privilegi, és el principal punt d'atracció del turisme ric italià. El seu teatre grec –també en tenen– del s/. IV a.C. és el millor situat de l'illa. Des de la seva cavea, tens ocasió de contemplar, per un costat, a més de la mar, la costa calabresa de la Itàlia continental i per l'altre, l'impressionant Etna com a fons d'escenari.
Quant a espectacle cultural –que sempre acostumam a incorporar als viatges–, ens va sorprendre la representació d'una obra clàssica, "Èdip Rei", al teatre grec de la Neapolis de Siracusa. Sens dubte hauria meravellat al seu autor, Sófocles, per la posada en escena i la incorporació dels mitjans d'il·luminació i megafonia moderns. Un espectacle total.
No puc acabar sense fer referència al titular de l'article. Efectivament Sicília és illa de contrastos. Què en direm de Palerm, per exemple? Allí conviuen l'opulència d'un Teatre Massimo o una Catedral d'estils àrab-normand i gòtic català, amb la barriada de la Vucciria i el seu mercat. Postal dels anys quaranta del segle passat, amb edificis apuntalats per amenaçar ruina. O bé el mercat del peix i la fruita, de Catània, amb cistelles del producte per terra, sense ordre ni concert i la cridòria dels venedors, exponent fidel i entranyable d'una Sicília en blanc i negre, com el cinema d'aquell temps.
Gràcies Marta, per haver-nos mostrat un altre món, que també és Europa.