"Ensenyar no és omplir un forat buit, és encendre un foc."
Michel de Montaigne. Assaigs.(Finals segle XVI)
Al meu article anterior deia que per millorar l'ensenyament cal un canvi de metodologia i un canvi de mentalitat. El canvi de metodologia ha de respondre al que avui s'entén per coneixement, el canvi de mentalitat el comentaré únicament en relació a la avaluació.
A l'escola s'hi va a aprendre i el professorat fa un conjunt d'activitats dirigides a posar l'alumne amb contacte amb el coneixement, tenint sempre en compte que no pot ensenyar tot allò que ell sap, sinó allò que necessiten els alumnes. No té cap sentit, per exemple, fer un curs de literatura, si els alumnes no saben llegir bé un text, atès que la literatura ensenya a descobrir i valorar la bellesa i el mèrit del llenguatge escrit.
Actualment el volum del saber creix acceleradament i molts continguts caduquen aviat, es transformen, o es corregeixen, per això cal revisar-los, ampliar-los i refinar-los permanentment. L'escola i la societat en general s'han de replantejar què vol dir coneixement. Ara s'entén per coneixement la capacitat de pensar, de ser capaç de donar respostes a problemes nous i inesperats per poder viure en un món en canvi accelerat. La didàctica, en l'etapa de l'ensenyament obligatori, demana destriar quins són els continguts bàsics de la nostra cultura, i a través del coneixement que ara tenim, procurar una manera de procedir que permeti poder continuar aprenent tota la vida.
Ensenyar a pensar és difícil, demana temps i exigeix currículums possibles. Ensenyar a pensar vol dir ensenyar a ser una persona lliure, a tenir criteri propi, a saber elegir. Quin és el camí que es proposa?
Primer, cal ensenyar a concretar què volem saber per poder buscar la informació necessària. D'informació n'hi ha molta, fins i tot massa, per això el que cal aprendre és a destriar el que és important del que és banal. Tenir informació és absolutament necessari, però no basta.
Segon, aquesta informació demana justificació, raonament, buscar el perquè de les coses, dels fets, dels problemes i les raons que es donen són diverses, a vegades complexes i fins i tot contradictòries.
Tercer, aquestes raons o justificacions cal valorar-les perquè totes no tenen la mateixa força i unes semblen més adequades que d'altres. També cal aprendre a veure que algunes justificacions són intencionals i afavoreixen determinats interessos.
Quart, els alumnes no valoren les raons de la mateixa manera i es fa convenient argumentar, tractar de donar fonament a les preferències tot respectant els punts de vista que poden ser diversos.
Cinquè, en moltes ocasions cal cercar entre tots possibles alternatives perquè el que estudiem es presenta avui d'una manera però és possible el canvi. Hem de donar pas al "poder ser" perquè els joves han de veure que tenen molt camí per córrer, que tenen futur.
Ensenyar a pensar també vol dir aprendre juntament amb els altres perquè cada pas demana diàleg amb el mestre i amb els companys. El diàleg és la base de la igualtat pel fet que reconeix que les opinions dels altres poden ser tan vàlides i autèntiques com les pròpies. Aprendre a dialogar resulta difícil, la prova és la poca pràctica que en tenen molts adults. Ensenyar a pensar i a dialogar significa posar les bases de la democràcia.
Partim del convenciment de que tot alumne pot aprendre i millorar però que no hi ha dos alumnes iguals El mètode per arribar al coneixement que avui es proposa reconeix la diversitat de capacitats però fa possible que tothom avanci personalment i juntament amb els altres i redueix en gran manera el fracàs escolar. L'acció docent manté un equilibri entre comprensió i exigència perquè està demostrat que no s'aprèn per càstigs ni pel fracàs, s'aprèn quan l'alumne hi posa interès i esforç perquè troba sentit en allò que aprèn, se sent acollit i ajudat, segur de que el seu esforç serà reconegut i pren gust aprenent.
Entenem que el mestre no està a l'escola per castigar, jutjar i suspendre sinó per ajudar, per trobar la manera de refer allò que no s'ha acabat d'aprendre, per aconseguir que cada alumne vulgui fer l'esforç necessari per rendir al seu màxim. Vaig llegir, fa poc, que a un institut de les Illes el 61 % dels alumnes d'una classe havia acabat el curs amb dues o més matèries suspeses. Què es diria d'un hospital amb un índex de mortaldat com aquest?. Estudis ben fets consideren que no es pot tolerar un fracàs escolar superior al 8-10% i el justifiquen perquè, igual que en el cas dels metges, mestres i professors ens trobem amb casos molt greus i encara no els sabem curar, però el dolent no és el malalt sinó la malaltia.