Encara no sé bé com encaixar l'ingrés a la presó de Maria Antònia Munar. D'entrada, els confesso que pensava que aquest moment no arribaria mai. No en falten precedents de polítics suposadament culpables que surten impunes d'un procés judicial. Aquesta vegada, però, la cosa ha anat d'una altra manera, i qui va fer i desfer a la política balear com va voler entrava ahir mateix a la presó.
No puc evitar recordar els temps en què Munar marcava el camí que se seguia a la política balear. Si ella girava cap a la dreta, l'Arxipèlag anava a la dreta. Si optava per l'esquerra, la comunitat sencera caminava cap a l'esquerra. Ella sempre estava al mig. Fent bo amb uns i amb altres, distant amb uns i amb altres, marcant bé les distàncies i les complicitats. Calculadora, estratega com pocs. El seu partit i els altres la van catapultar, li van donar un tron que ella va esprémer al màxim.
No puc creure que cap dels partits que van pactar amb ella no veiés que alguna cosa no quadrava en la seva manera d'actuar. La sospita sempre havia sobrevolat a la que coneixien com a princesa i al seu partit. Tot i així, ni uns ni altres van tenir problemes per governar amb ella, per valer-se de la seva posició privilegiada. El dia que qui presidí el Consell de Mallorca i el Parlament balear acaba entre reixes, no puc oblidar que sempre governava a través de pactes, mai tota sola.
Munar i part del seu ja difunt partit són segurament la mostra de la patètica política que es practicava fa uns anys a Balears, i que han fet que la nostra comunitat no només sigui famosa pel seu sol i platja. La imatge d'una expresidenta del Parlament entrant a presó hauria de fer reflexionar a més d'un. Allò era política?