Hi ha preguntes que de vegades són males de respondre. I no perquè la resposta no sigui evident i clara, sinó perquè no encaixa amb la realitat que veus al teu voltant. Els termes "dreta" i "esquerra" s'empren des de fa més de cent anys, però avui és evident que el seu significat ha anat evolucionant amb el pas del temps, com totes les coses.
Avui, a Menorca, et pots demanar, per exemple, si la protecció del territori és una prioritat de la dreta o de l'esquerra? De qui ho és? Perquè, si no és que vas amb una cucales d'ase, ja ho veus que la Menorca que mostren els grans promotors és la del GOB i no la que defensa aquest gris Consell Insular que, açò sí, ha estat elegit per majoria.
Perquè és evident que ja ha fet forat, a escala internacional, una imatge de Menorca inseparable de la protecció del medi ambient i la defensa dels grans espais naturals. La Menorca del paisatge. La Menorca que ha arribat fins als nostres dies gràcies als governs anteriors i a l'actitud de mosca collonera del GOB (que la conservin, per favor, encara que qualque pagès em matarà si ho llegeix!).
En canvi, posar fàcil que s'edifiqui allà on es vulgui, és de dretes o és d'esquerres? Perquè el resultat no és cap misteri. El podem veure i tocar i plorar a bonibé tota la costa espanyola. I de la mateixa manera que s'ha de reconèixer que primer de tot aportava riquesa, després ha estat motiu de grans conflictes: ha atret tanta població laborar externa (amb feina temporal) que ha acabat provocant una gran conflictivitat social i l'empobriment general.
Però la cosa encara és més complicada. Perquè avui que l'especulació urbanística i els crèdits bancaris per poder edificar estan aturats arreu, la pregunta va més enllà. Donar facilitats als grans inversors perquè, si és que un dia canvia la cosa, ja tenguin permisos per fer allò que els roti, és de dretes o és d'esquerres?
Ui, la resposta! Jo diria que no ho és n'hi d'una cosa ni de l'altra. És senzillament d'aquells que no han entès per on camina el món, o pitjor encara, que no hi veuen més enllà de la sola de la sabata, que és la millor manera de fotre's una bona morrada.
Als governants se'ls poden demanar moltes coses, però n'hi ha una que si no la tenen, els invalida absolutament: ser capaços de mirar una mica més enfora que la resta dels mortals i intentar entendre cap a on va el futur. I açò em suggereix una altra pregunta. Fer grans infraestructures sense mesura -avui- és de dretes o és d'esquerres?
Qualcú malpensat recordarà que la meitat de les grans infraestructures que s'han fet a Espanya els darrers anys, no tenien un motiu ideològic, sinó un altre de molt més material: engreixar les arques del partit amb les comissions dels constructors. Ai si en Bárcenas ho explica tot!
Però per molt cremats que mos tenguin, ara no serem malpensats. Fer obres aparatoses és també una manera de voler-se perpetuar en la història. Si el general Richard Kane hagués fet el camí que du el seu nom amb trenta metros d'amplada, què diríem ara d'ell? Que era un visionari o que és pensava que era un faraó?
No ho sé, però sí que puc entendre què haurien dit els seus contemporanis: que amb tots aquells doblers tirats podia haver resolt tota la xerxa de camins de l'illa i fer uns quants aljubs més.
I estalonar les indústries que encara sobreviuen a l'illa, o promoure'n de noves, què deu ser, de dretes o d'esquerres? És que cada dia ho podem llegir a la premsa: els esforços que fan els països europeus per mantenir la xerxa de petites empreses, d'economia productiva, que han articulat la societat occidental. I que si desapareixen, és difícil que tornin a sorgir. Els petits empresaris, els professionals especialitzats, no s'improvisen.
Potser m'he allargat una mica massa. Però és que són coses que no tenc clares. Ja ho sabem que l'esquerra és més favorable a la iniciativa social i la dreta a la iniciativa privada. Però ja fa molts anys que un concepte i l'altre es poden matisar. És el secret de la llarga plau social que hi ha hagut a Europa. I el millor fruit de la democràcia.
De quina democràcia, però? Potser d'una en què, quan un la caga, dimiteix. I quan t'enxampen, demanes perdó i te'n vas. I ningú no et vota mai més. I on és impensable que el president de Tribunal Constitucional sigui del teu partit. O que les sentències judicials pensis, tantes vegades, que són "xistoses" (en el sentit que empram el terme a Menorca, no sigui cosa que em vulguin imputar per dir açò).
De dretes o d'esquerres? he pensat després de llegir l'"estratègia" que diu que pensa aplicar el govern de Menorca els propers anys. I he estat incapaç de donar-me resposta. Més bé l'estratègia del gestor que no és que no en tengui d'ideologia, és que és ben igual si en té o no en té.
Pura gestió grisa i sense pretensions, al marge del món que l'envolta i del futur que mos espera, i amb lamentables conseqüències, previsiblement. Corretja de transmissió entre les ordres que arriben de Palma i les directrius que es marquen a Madrid. Sense cap moment de valentia ni de reivindicació de la realitat pròpia. De les exigències d'una illa que té història (i llengo) i que ha estat capaç de tenir vida pròpia al marge dels mals governs de l'exterior.
I és que sembla que, avui, el Consell Insular sigui al món per assegurar que Menorca deixi de ser allò que sempre havíem pensat que era: un país singular.