Síguenos F Y T I T R
Fets quotidians

Tots no són iguals

|

Els baròmetres quotidians ens expliquen que més enllà de la situació econòmica, estem patint una crisi de valors, institucionals, socials i educatius. Passava la tarda entretinguda amb l'estudi autonòmic del CIS en referència a les percepcions ciutadanes dels partits polítics i encara que una de les frases més escoltades sigui "tots són iguals", en realitat, no ens ho creiem.

El poble és clar, ordena els partits atenent a la seva ideologia en l'eix esquerra – dreta, dibuixat de 0 a 10. El primer cop d'ull resol que els partits polítics no són el mateix per als ciutadans, si bé s'han anat transformant les posicions amb el pas dels anys, cívicament, els diferencien de manera clara i profunda. Al PSOE se'l situa a l'esquerra i al Partit Popular a la dreta en totes les comunitats autònomes. Malgrat els esforços dels seus dirigents en contradir la imatge que té la opinió pública, UPyD és percebut en tota la nació com un partit de centre. A Balears, IU i PSM obtenen un 2,9, PSOE un 4, UPyD un 5,5 i el PP un 8 ample.

L'estudi em donaria per multitud de columnes, fets referencials en aquest eix on l'amplitud del seu horitzó és la moral i els valors que defensen. No, tots no són iguals. En cada mot, en cada paraula, en cada gest, en cada discurs, en cada norma, en cada llei, ... es reflecteixen clars missatges ideològics que van més enllà de les necessitats del poble. Hi ha temes amb els que som vulnerables i la frase és conseqüència de l'acumulació d'escàndols que afecten a tants poders i a la confusió que practiquen alguns en la cruïlla de camins.

Reclamem educació, transparència i una justícia ràpida per aquells i aquelles que s'han comportat de manera poc adequada. Després, una reordenació de l'estructura administrativa pública, real i eficient. Somiem el benestar de la gent, el del cor lligat a la classe social, l'oposada al capitalisme, amant d'un sistema més just i més igualitari, el que esborra la pobresa i ofereix una oportunitat, la mateixa oportunitat per a tothom. El carrer diu que necessitem un sistema cert, lluny del fum de formatjades al que ens tenen acostumats els protagonistes, perquè ens sembla que només amb cimeres i fotos somrients això no s'arregla.

Lo más visto