Amb el congelador espatllat i la nevera aturada, les hores passen lentament i la setmana comença malament. El servei oficial Electrolux de Ciutadella m'atén per dir-me que demà podran passar. Em diuen que serà entre 9 i 10 del matí i jo assenteixo, pensant que els hi dedicaré aquella hora. Però quan son les 11 passades, decideixo trucar de nou per demanar on s'han ficat i em responen que es deuen haver retardat. –No cal que m'ho demani que ja li certifico! M'hagués anat bé si haguessin avisat d'aquest decalatge horari.
Diagnosticat que es tracta d'un ventilador espatllat de la obsolescència programada dels electrodomèstics, em truquen de Ciutadella per anunciar-me que passaran divendres entre 10 i 12 del migdia. Em poso a tremolar pensant que com arribin tard, haurem de dinar amb el tècnic i no m'equivoco de gaire.
Hi haurà un tercera vegada? Doncs, sí. El congelador acumula massa gel i no es podrà canviar el ventilador en el precís moment de la visita tècnica. –Vindrem demà dissabte entre 9 i 10 del matí!. A quina hora acaben arribant? A les 11.45, com de costum. Poques disculpes i anem per feina que m'esperen en un altre lloc. Als menys, la nevera i congelador arreglats.
Som un país de serveis? Mentida. Imagino que ho volem o ho pretenem ser però encara ens falta massa aprenentatge. I al darrera d'aquest fet viscut aquesta mateixa setmana, també es podria descriure la mala cara d'un recepcionista, la poca empatia d'un policia a qui demanes una adreça, l'escàs somriure de la venedora de fruita del mercat o el passotisme d'un taxista que ni tant sols et saluda quan puges al seu cotxe. No és un tema de sectors concrets, és un tema general.
Per cert, gràcies a tots aquells que ho intenten i a aquells que ho aconsegueixen.