Merci

Fent un mos a la plaça de La Llibertat de Ciutadella, després de malparlar del menorquí Albert Camus al costat de tres cracks de la comunicació i de la cultura –Josep Pons Fraga, Jaume Mascaró Pons i Fina Salord- que, a la plaça dels Pins, em van il·luminar encara més un personatge solar i cabdal per a la literatura, el pensament i la moral quotidiana internacional i menorquina; em fix en un client que també sopa en una taula situada al voltant del mercat municipal del peix i que s'assembla increïblement al tennista serbi Novak Djokovic. Fent messions per si és el nombre un del rànquing mundial o un turista amb les mateixes faccions i els mateixos moviments robòtics de l'esportista de l'est, una paraula ens fa sortir de dubtes: merci. Ha estat adreçada al cambrer quan ha dut el compte i ens ha connectat una altra vegada amb l'escriptor francès d'àvia de Menorca i als homes i a les dones valentes i progressistes dels anys seixantes que la van adoptar com un tret distintiu i internacional que els allunyava o les allunyava una mica més del poder franquista que s'expressava en un castellà imperial. Merci -gràcies en francès-, amb l'endolciment de la erra, posant la força tonal en la primera síl·laba i no en la darrera, i que quan era pronunciada provocava en la persona a la qual anava adreçada una reacció intermèdia entre el desconcert, l'aprovació, el dandisme i la cursileria; va servir per descartar dots tennístiques i ascendències balcàniques al turista català. I són precisament les gràcies el que vull donar a tots aquells lectors que de paraula i en persona m'heu fet arribar la vostra felicitació arran d'aquests petits escrits sobre les nostres paraules que estic publicant al diari d'uns mesos ençà. A Barcelona m'havien arribat moltes felicitacions, però és a Menorca on he sentit el caliu humà i on les paraules de regraciament han perdut la fredor de les xarxes socials, el tacte aspre del telèfon o la rapidesa sincopada del missatger de paper. Gràcies a Joan, Antoni, Eugeni, Andreu, Jaume, Nina, Pili, Xisca, Maria, Josep, Roser, Damià, Pere, Francesc, Olga, Marga, Miquel, Núria, Lluís... En plural o en singular; molts noms repetits o un de tot sol; de persones que m'eren anònimes fins llavors o de persones conegudes i apropades; de lectors amb el mateix perfil polític o amb un perfil polític contrari; amb una devoció total o amb crítiques puntuals i constructives. Gràcies per les frases que m'heu regalat: "de no haver-me retirat com a editor les hauria publicat a la meva editorial", "dius de manera entenedora allò que la gent pensa i que no sap expressar", "em fas estimar encara més Menorca"...; gràcies per les paraules que m'heu donat i que he anotat per a futurs escrits; gràcies per les correccions i ampliacions que m'heu aportat i que han ampliat la vida líquida dels petits pensaments apuntats; gràcies pels debats que han aconseguit concitar; gràcies, també, pels silencis que m'heu adreçat i que destil·laven una lectura no aprovativa, però una lectura al cap i a la fi. Fins a dia d'avui són més de cent paraules que han aparegut. Gràcies a tots les lectores i els lectors. O, per dir-ho a la manera dels progressistes dels anys seixantes o del client que sopava a la plaça de La Llibertat de Ciutadella una nit d'agost de l'any dos mil tretze i que tenia una semblança esfereïdora amb un tennista serbi: merci.