Dos grans escriptors contemporanis, Philip Roth i Alice Munro, han dit enguany que ja no escriuran més llibres. Han arribat a la vora dels vuitanta anys i es veuen grans per continuar amb l'ofici. Ambdós tenen a més una obra prou sòlida i és bastant improbable que puguin aportar quelcom de significatiu al que ja han escrit.
Contrastant amb aquesta prudent retirada, un altre escriptor, Oliver Sacks, neuròleg de professió ha celebrat l'arribada del seu 80 aniversari amb un article en el New York Times en el qual defensa les bondats de la vellesa i manifesta la seva intenció de seguir al peu del canó fins que el cos i la ment aguantin.
Sacks, famós per escriure sobre els seus pacients i sobre la complexitat de la ment amb títols com "Despertars" o "L'Home que va confondre la seva dona amb un capell", afirma que el balanç per ell de fer anys no és per ara un encongiment sinó una ampliació de la vida i de la perspectiva mental.
"No penso en la vellesa -diu- com una època cada vegada més penosa que tenim que suportar de la millor manera possible, sinó en una època d'oci i llibertat, alliberats de les urgències artificioses de dies passats, lliures per a explorar el que desitgem, i per unir els pensaments i les emocions de tota una vida. Tinc ganes de tenir 80 anys".
Que en pugui viure molts més.