Avui he acompanyat el darrer amic a l'Aeroport que ha vingut a passar uns dies d'agost a casa. La veritat és que com passa quan tens paletes, estàs desitjant que vinguin però encara més content quan marxen. Imagino que ens passa a tots per igual però aquest mes d'agost, la nostra casa ha estat un anar i venir d'amics, coneguts i saludats. El ritual dels llençols, de la clau, de les indicacions perquè entenguin el sentit dels carrers de Maó o de les diferències entre pomada i ginet l'hem anat repetint fins a cinc cops.
Amb una estada mitjana de quatre a cinc dies, els que més han aprofitat la convidada s'hi han passat una setmana sencera. He de confessar que hi va haver un moment durant les seves vacances a casa, que feien més cara de mitja pensió que de bons amics. Els trobava asseguts al menjador amb el diari obert i comentant les vistes del port de Maó mentre la meva dona i jo, corríem amunt i avall per la cuina per preparar l'esmorzar i passar l'escombra.
A la seva manera, també contribuïen a l'economia menorquina i no podem comptar-los com un tot inclòs perquè t'acabaven convidant a sopar algun dia fora, i els dies que no els podies atendre perquè treballàvem, s'havien d'espavilar i buscar-se la vida. Procuràvem atendre'ls amb tota la il·lusió com si fóssim uns ambaixadors comercials per tal que acabessin comprant formatge, sobrassada i unes avarques, però no s'acabaven de fiar del tot perquè deien que la maleta era petita. Inconvenients del món low cost!
Ara bé, els convidats son bons observadors de la vida menorquina i ens feien saber les sorpreses amb les que es troba el turista a Menorca en plena candidatura talaiòtica a la UNESCO com per exemple, que la Naveta dels Tudons tanqués el dilluns i el dijous a la tarda el mes d'agost. Però no esteu promocionant els talaiots a nivell mundial?