Ja portaven tota una setmana de la tardor de 2030 de recórrer carrers i anar dialogant sobre els diferents personatges que tant interessaven na Lara. La joveneta era una estudiant aplicada que donava mostres d'un compromís esperançador amb la societat local, apuntava el caràcter de les persones clarividents que exerceixen de líders sense proposar-s'ho. En Sintes Clarinet s'havia convertit en un interlocutor simpàtic a qui interrogar, un avi jubilat, que havia estat en quasi totes les batalles del poble; sabia i callava molt més que aquells que ho saben tot però s'ofeguen en la crosta de les xafarderies.
- Mira Lara aquest és el portal de cal Dr. Torres de qui et vaig explicar ahir com exercia la medicina des de la solidaritat amb les classes baixes allà a principi del segle XX... En Sintes Clarinet era la font oral del treball que na Lara havia de presentar al seu tutor, s'havien proposat entendre la idiosincràsia de Lô a partir de la biografia de personatges que de qualque manera fossin representatius d'una època.
- Sintes, creurà que ahir no em podia dormir pensant en el que em va contar de n'Aurora Mir? Va passar de l'esperança per un nou temps que li destaparen l'Escola Laica i el moviment obrer del poble als desastres de la Guerra Civil, l'emigració, el retorn i la repressió franquista.
- De n'Aurora qualque dia hauries de llegir els seus escrits per acabar d'entendre-la. Però mira, ja hem arribat al portal que et volia explicar. Aquí en el carrer Menor, va ser on en Fernando Sintes en el soterrani d'aquesta casa, va començar a produir caramels, dolços, i gelats que amb els anys engendrarien una de les empreses internacionals més reconegudes: La Menorquina, l'empresariat local expandit al món...
Un darrere l'altre, en Sintes Clarinet explicava a na Lara tot allò que recordava sobre algunes de les persones que a cop de biografia havien modelat el teixit comunitari. S'ajudava del llibret Lô d'un temps, persones i paisatges que ell guardava gelosament des que aquella societat cultural, S'Ull de Sol, va editar feia ja 17 anys
- Aquests grans arcs ogivals de l'antiga escola des Ramal em fan venir a la memòria a Don Joaquín Pardo Rodríguez, un mestre de Salamanca, de la Castilla la Vieja més pura, un home sabut, d'una serenor i religiositat pacífiques exemplars. Més que un mestre va ser exemple per a molts dels seus alumnes...
- Va ser contemporani d'en Joan Subirats, el sabater especial, de qui em va dir que em parlaria avui?
- Sí, però no sé quina relació existia entre ells, tot i que en Joan era d'origen migjorner i la dona de Don Joaquín també. Anem cap a la fàbrica de sabates del carrer des Comerç i allà et parlaré d'en Joan Subirats, sa Maquineta. Fixa't que mentre un sabater qualsevol acabava de 4 a 8 parells de sabates a la setmana, ell n'acabava 14 amb la mateixa qualitat. Va anar a una competició de tota Espanya i no sols va guanyar si no que va acabar el seu parell complicadíssim 6 hores abans que el segon classificat. Aquest cas o el de n'Adriático, un altre sabater d'una rapidesa fora del normal, són il·lustratius d'una època en què molts obrers construïen les connexions neuronals amb les formes, el tall i els cosits.
- Perquè ho pugui entendre -va dir na Lara- deu ser com el que ens està passant a l'actual generació amb els bits i la telemàtica, ells ho feien girar entorn de la sabata. No?
-Ai que ets d'agradosa estimada! em sembla que estàs copsant molt més l'ànima de Lô que molts que s'anuncien pura-sangs del poble i ho ignoren quasi tot. Bé no entrem en digressions que ara et vull parlar de...
Quan en Sintes Clarinet va haver esgotat les dues setmanes de conversa i passejades amb aquella alaiorenca intrèpida i eixerida va tenir la sensació de la missió realitzada, havia transferit un patrimoni valuós a una ciutadana que l'incorporaria com a part de la personalitat. Però el millor van ser aquella abraçada i aquella besada amb que na Lara d'una manera molt sincera va expressar tota una càrrega de bons sentiments que havien sorgit de les biografies i de l'interès dels dos per reviure-les.
-Nyas, aquí tens el llibret que t'havia dit, hi trobaràs una part del que t'he contat i moltes fotografies dels carrers del poble d'aquelles èpoques que et permetran reconstruir millor aquell món que no oblidis que també és el teu.
-Gràcies, per la sensibilitat amb la memòria que és de tots.