Ha arribat la fi del mes dedicat a l'emperador August i sembla que l'estiu s'hagi acabat ja, tot i que a l'Illa el final oficial de l'estiu sigui en acabar les festes de la Mare de Déu de Gràcia.
La feina i el rellotge ens esperen a molts. Les carreteres, les platges i els restaurants ja no estaran tan plens. Les hamaques de Son Bou ja comencen a dormitar a falta de qui s'hi allargui. Als telediaris es veu la gent de Madrid que ja vesteix amb màniga llarga i roba formal, mentre aquí les bermudes encara es resisteixen a entrar a l'armari del que van sortir alegrement pel maig.
Afortunadament ja no farà tanta calor però al mateix temps ja no tindrem excusa per prendre aquells gelats tan deliciosos. Els llibres de mil pàgines que ens havíem reservat per a les vacances han quedat allà on els havíem deixat plens d'il·lusions vanes. Els moscards i les formigues van de retirada, ara vindran les mosques i el cole.
Setembre és aquí, tot i que no és el setè mes com diu el seu nom sinó el novè.
Incongruències del calendari.
La tardor s'atraca i per això és millor que fem cas al poeta Salvat-Papasseit: "Primavera d'estiu, primavera d'hivern: tot és primavera".
De moment i per si de cas, algunes companyies aèries ens fan el salt per aïllar-nos una mica més.
Han sortit les primeres figues i encara ens tocarà esperar per menjar esclata-sangs. Primavera d'hivern, primavera d'estiu, tot és primavera.