Allò que dóna significat als fets són els contextos. Allò que atorgà valor a la Transició va ser el context (República, Guerra, dictadura, modernitat). Record un intent de l'administració d'imposar el centre de recollida i tractament de residus de Menorca al lloc de Santa Eularieta (avui reconvertit en casa de colònies); femer immens ran de la carretera per a gaudi dels milers de transitants diaris. I sobre de l'aqüífer des Migjorn, substancial per a Menorca, en la dècada dels 80 quan els lixiviats feien de les seves. Menys mal que la població es va mobilitzar i va aturar una decisió que ara ajuntaríem amb les dels aeroports sense avions o els AVE sense passatgers. En aquell moment el context de baralles per la distància des de cada municipi a l'abocador va cegar el Consell que va comprar Santa Eularieta en mig de l'illa i va voler imposar la decisió. Avui seria inadmissible, des de qualsevol punt de vista. Sort de la mobilització ciutadana.
El que passa amb la vaga i la Conselleria d'Educació apunta a la mateixa malaltia, no saber llegir el context. Fa 30 anys que l'educació no funciona prou bé a la nostra comunitat, tot i avenços clars en molts aspectes. Aquests anys hem compensat un model econòmic a favor de la poca cultura, una allau de població nouvinguda atreta per aquest model, una formació del professorat mal planificada i un continu canvi de lleis i decrets educatius. Arriba la crisi i la població atorga majoria absoluta al PP per les promeses de millorar el creixement econòmic i l'atur. El PP de les Illes creu que se li ha atorgat carta blanca per subvertir anys de feina en educació sense criteris empírics. Pel camí resulta que les seves propostes són acollides en sentit contrari per la població: les retallades agreugen la desigualtat d'oportunitats de famílies que els havien votat; la lliure elecció de llengua de les famílies a favor del català contradiu les seves previsions; substitució del conseller, un dels puntals del Govern; trilingüisme lingüístic amb calçador, resposta contrària de les votacions de les famílies i els consells escolars a favor d'alternatives. La Conselleria no ho accepta, desmereix els consells escolars, ignora les reivindicacions d'experts, i de col·lectius de professionals, estudiants i de pares i mares. I fins i tot expedienta tres directors com a recurs a la por. Suspensió cautelar per part de la justícia. Resultat: el descrèdit total de la Conselleria i una vaga que es preveu de seguiment massiu.
Qui ho feia malament en el cas de l'abocador de Santa Eularieta, el Consell o la ciutadania? Qui hauria succeït si els ciutadans no s'haguessin plantat? No ens plantaríem tots avui als aves i els aeroports fantasmes?
La Conselleria d'Educació ha perdut tota l'autoritat. Algunes persones del PP, no totes, no han sabut interpretar el context democràtic. Els seus resultats electorals no són l'únic text a llegir, hi ha tota la resta de paràgrafs que fan més entenedora la pàgina: mesclen el suport electoral bàsicament per les solucions econòmiques amb capolar l'educació; les votacions massives de famílies i ciutadans en el sentit contrari a allò que la Conselleria proposa; les contínues manifestacions de rebuig de milers de persones. Alguns mals lectors del PP només volen llegir els resultats electorals del 22 de maig del 2011, restringeixen l'opinió pública a allò que els justifica, ni tant sols a allò que els convé. No han après res de com els països amb tradició democràtica llegeixen molts tipus de manifestacions del poble.
D'aquí a uns anys la perspectiva política analitzarà com el PP de les Illes es va forjar una animadversió en contra que els va fer perdre la continuïtat en el Govern en el moment en què l'oposició ho tenia pitjor.
Saben què va passar a les eleccions següents a la polèmica de Santa Eularieta? Que molts ciutadans van passar factura electoral i van condicionar per anys les seves filies i fòbies polítiques.
A molts mestres ens dol molt haver de molestar els alumnes i les famílies amb una vaga. Han d'entendre que estam mobilitzats des de fa mesos i no plantejam guanyar més, sinó racionalitat en el treball de les escoles. Hem fet centenars d'accions sense perjudicar les hores de classe; però no hem aconseguit res; ara toca fer un gest massiu i dur, emprant la vaga (un instrument constitucional d'expressió popular) per portar la Conselleria a pactar.
Demanam a la famílies que sí sàpiguen llegir el context i què convé als nostres joves, i ens ajudin a reivindicar el diàleg i el pacte.