No havia estat capaç de treure endavant ni tan sols el graduat escolar –i tampoc no s'hi havia esforçat gaire- i lluïa orgullós una samarreta negra amb el luxós logotip de la prestigiosa universitat anglesa d'Òxford. Quan el vaig veure –i coneixent de sobres el seu historial escolar i familiar: i érem molts que el coneixíem- vaig pensar en la veritat que contenen els refranys i les dites populars castellanes. En concret aquella dita que diu: "Dime de lo que presumes y te diré de lo que careces."
Ara amollaré un disbarat. El problema més gran que té aquesta antiga gran nació que va ser Espanya, on no es ponia el sol de tan extensa que era, és l'absència absoluta de patriotisme. Si el president actual que ens governa des de Madrid hagués estat un patriota i hagués estimat Espanya no hauria acceptat els presumptes sobres amb doblers provinents, també presumptament, de comissions o donacions d'empreses o particulars. Si aquestes empreses o particulars haguessin estat esquitxats d'aquesta paraula tan vilipendiada que coneixem com a patriotisme i haguessin estimat Espanya no haguessin donat aquests presumptes sobres amb doblers a canvi de rebre concessions, requalificacions de terrenys, llicències o obres públiques milionàries. Si l'antic tresorer del Partit Popular hagués estat un patriota i hagués estimat Espanya no hauria acceptat suborns, diners en negre i comissions i ara no dormiria en una confortable presó patriòticament espanyola. Si l'antic president espanyol dels horribles i franquistes mostatxos hagués estat un patriota i hagués estimat Espanya no hauria permès que es produís aquest presumpte anar i venir de sobres amb doblers blancs o negres, declarats a la hisenda pública o sense declarar, i tampoc no hauria permès que Espanya hagués entrat a la guerra d'Irak i tampoc, per acabar, no hagués acceptat un càrrec en una antiga empresa pública privatitzada durant el seu polsegós i poc patriòtic mandat.
I podria continuar. Podria posar més i més exemples de persones públiques que tenen en comú omplir-se la boca amb la paraula Espanya, en presumir públicament (com va fer ufanosament el nostre amic de la samarreta d'Òxford aquest estiu a pesar del seu minso currículum escolar) del seu patriotisme i del seu amor incondicional a aquesta Pell de Brau com la va anomenar de forma encertada i incisiva el poeta Salvador Espriu. També es podria aplicar la mateixa dita castellana a Menorca. Si els polítics menorquins actuals fossin patriotes i estimessin Menorca no intentarien fer aquestes rotondes salvatges que esquarteraran el paisatge. Si els consellers responsables en educació fossin patriotes i estimessin Menorca no farien aquestes lleis idiotes que, embolcallades en uns objectius multilingües anglosaxons, només cerquen fragmentar, dividir, desprestigiar, inutilitzar i, finalment, exterminar la llengua dels nostres avantpassats menorquins. Si els nostres dirigents fossin patriotes i estimessin Menorca participarien econòmicament en aquesta futura i utòpica companyia aèria menorquina.
Així, fes com jo, estimat lector. Cada vegada que un fals profeta presumeixi públicament d'estimar Déu, la Nació o es vanti del volum dels seus melons, de les seves síndries o de les seves carabasses sense aportar proves pensa en la preciosa i precisa dita castellana i desconfia: pots estar segur que aquest il·luminat no estima Déu, no estima la seva nació i cull uns melons, unes síndries o unes carabasses tan menuts o menudes com el seu amor a la pàtria, a Déu o a les verdures. Pàtria és una paraula femenina que s'aplica per designar el lloc o país de naixença; país al qual es pertany com a ciutadà. Figuradament també és el lloc on ha començat a produir-se tal o qual cosa. "Menorca és la pàtria de les festes amb cavalls". Pres del llatí patria, mateix significat.