Estava llegint un article a un diari de tirada nacional, i la indignació anava en augment a mesura que m'anava menjant les línies de tinta, en les que s'anaven desgranant la inversió que s'ha fet des de fa més de deu anys, per aconseguir que Madrid fos ciutat olímpica. Segur que molts de vostès n'han sentit rallar, perquè ha sortit a tots els mitjans, més a uns que a altres, que no n'han volgut escampar gaire les pudors.
El que és cert és que llegint aquest article que fa un repàs a les inversions que s'han anat fent durant la darrera dècada, queda clar que Espanya continua sent un país de somniadors. Perquè per jo, intentar tenir uns Jocs Olímpics quan el 1992 ja n'havíem tingut uns, era un motiu prou sobrat perquè el COI no tornés a concedir a aquest país aquest honor. Perquè Madrid ho va intentar per als Jocs de 2012, que van anar a Londres, per als de 2016, que seran a Rio, i ara pels de 2020, que acabaran al continent asiàtic. Creien vostès que una cita tan reclamada arreu del món tornaria a recaure a Espanya només 20 anys després? Jo ho veia bastant poc lògic, però es veu que no tothom ho veia així. Per açò s'hi han gastat una milionada per intentar-ho. El primer intent va arribar quan encara volàvem en l'abundància, abans de la crisi, i el somni olímpic va fer que s'hi gastessin burrades de doblers. En veure que el premi era per a Londres, que no pensin que els espanyols no són perseverants. I una altra fortuna invertida. I nova derrota. I després van pensar: a la tercera va la vençuda. Però tampoc. En definitiva: es ralla de 8.000 milions d'euros gastats, quan ara estem justament en plena tempesta enmig del desert. És per açò que el Govern Rajoy vol recaptar 8.000 milions amb la pujada de l'IVA? Aquest país necessita seny urgentment, perquè la cosa va malament i no estem per tirar doblers.