Encara que el velomar sigui a la navegació el que el motocultor o la màquina tallagespa és a l'agricultura, l'estiu no seria complet sense llogar un velomar. L'experiència és una delícia per als al·lots i una tortura festiva -semblant a remar a les galeres- per als pares. Formen part del paisatge quotidià de les platges urbanitzades i són absents a les verges. Però què és un velomar? Si cercau la paraula als diccionaris normatius, al Termcat o al DCVB no la trobareu. En aquestes eines de consulta només apareixerà la definició del patí de pedals. Però a les Illes Balears no és així com coneixem a aquesta lúdica embarcació constituïda per dos elements flotants paral·lels, un seient i uns pedals de bicicleta amb un mecanisme que fa girar una roda amb pales o una hèlix. Aquest dispositiu propulsa l'embarcació, que també va equipada d'un timó que els ocupants accionen per dirigir el pedaló. Quasi tots els models de patins de pedals estan fets amb fibra de vidre perquè siguin lleugers i fàcils de mantenir. Normalment són per a dues persones, però n'hi ha qualcuns que permeten un tercer ocupant. Hi ha models de quatre persones on almenys dos han d'accionar els pedals. D'altres models duen un petit tobogan per als al·lots. N'hi ha, fins i tot, que incorporen un poalet de platja que serveix per agafar aigua de la mar i llançar-la al començament del tobogan amb l'objectiu de lliscar a més velocitat. El solen llogar famílies amb al·lots petits o no tan petits i parelles joves o grups d'al·lots que volen passar-s'ho bé i nedar a mar obert o a zones més netes i menys concorregudes de la platja. Encara que conec gent que ha fet la volta a Menorca amb aquest pesadot mitjà de transport marítim, no es aconsellable fer grans travesses a bord d'aquestes banyeres de plàstic coloraines. Un donostiarra, anomenat Ramon Barea, va ser l'inventor del patí de pedals o velomar. Va patentar amb èxit un hidropedal, el 3 de juny de 1893, que el va fer mereixedor de la Medalla d'Or i un diploma de l'Acadèmia de les Ciències de França, en ser presentat a l'Exposició Universal de París (1900). La paraula "pedaló" prové del francès "pédalo", que es va originar en "pédal'eau", una combinació de les dues paraules "pédale" (pedal) i "eau" (aigua). Com he dit, és molt popular i de presència familiar a les Illes Balears. Una cançó del grup mallorquí Antònia Font de l'any 1999 duu com a títol Amb un velomar: "A sa Lluna no s'hi pot anar / per ses estrelles amb un velomar, / a sa Lluna no s'hi pot anar / amb un taxi per damunt la mar". Un altre mallorquí, en aquest cas l'escriptor Miquel Bezares, té un conte breu que es titula "Un velomar que tenia la forma d'una banana": "Vingué a veure'ns amb presses. S'assegué al nostre costat -haguérem de compartir-hi una petita tovallola de colors apagats que guanyava arena a l'arena- només cinc minuts, abans de tornar amb els companys amb qui havia arribat fins a la platja a bord d'un Vehicle tan singular com el seu viatge:
-Continuarem pedalant cap al nostre somni -digué per acomiadar-se-.
Nosaltres ens miràrem. Trobàvem en l'estupefacció un confort d'allò més incòmode." No sé de quin indret concret va sortir la paraula velomar a ca nostra. És una combinació elemental entre "velo" i "mar". A Menorca encara està molt estesa la paraula velo per a referir-se a les bicicletes. Velo va sorgir d'acurçar la paraula velocípede. El velocípede és un vehicle terrestre lleuger de dues o tres rodes, per a una persona tota sola, que li dóna impuls fent voltar les rodes per mitjà d'uns pedals; castellà velocípedo. Compost amb els mots llatins "veloce" (veloç) i "pede" (peu). La mar és aquell territori que la majoria abandona quan acaba l'estiu.