En Toni Martínez, professor d'educació física, ironitza amb l'evidència: Bauzá ha aconseguit allò que des de fa tant de temps tothom diu que és imprescindible però que no hi havia manera d'aconseguir: un consens bàsic i majoritari sobre l'educació. De moment es tracta d'un consens a la contra, però vaja, és un inici. El cert és que les idees fanàtiques i les formes inflexibles d'aquest president que semblava modern i que ara ja només recorda el passat més fosc, han aconseguit crear una unanimitat insospitada. Però d'aquí a un temps, quan tinguem prou distància emocional per analitzar el que ha succeït durant aquestes setmanes, haurem d'aprendre a gestionar aquest consens en positiu.
Bauzá s'ha enrocat en la seva majoria política per justificar els pitjors abusos de poder, però aquest argument fa aigua de per tot. La seva forma despòtica i intolerant de governar ens mostra les línies vermelles que mai més no s'han de creuar. Bauzá ens ha ensenyat allò que no hem de fer: utilitzar la majoria per imposar, per esclafar, per destruir.
Apel·lar a la majoria electoral que votà el seu programa per justificar la imposició del TIL és la primera gran estafa. Més clar, aigua: el programa del PP no en diu res, del TIL. Parla de lliure elecció de centre, i d'elegir la llengua de primera escolarització. Però no hi ha cap referència a un tractament integrat de llengües uniforme i obligatori a tot el sistema educatiu. Insistir en el compliment del que diu el seu programa, com fan reiteradament Bauzá i la consellera Camps, és una pura i simple mentida.
En segon lloc, per sentit comú i per sentit de bon govern, cap polític no pot governar contra tot un sector. Quan en els anys del primer pacte de progrés es va implantar l'ecotaxa,, aquest argument va ser, justament, un dels més utilitzats pel PP. El diputat Joan Flaquer, que més tard seria conseller de turisme amb Jaume Matas, va dir moltes vegades que la filosofia de l'ecotaxa podia ser més o menys bona, però que era suïcida voler imposar l'impost amb tot el sector en contra. Si açò servia per al turisme, no serveix ara per a l'educació?
Finalment, aprofitar la majoria absoluta per forçar fins als límits els instruments legals, complint la seva lletra però vulnerant el seu esperit, mostra un tarannà ben poc democràtic. Em referesc tant a la inacceptable represàlia per raons ideològiques contra els tres directors de secundària de Maó -una vergonya que recorda les purgues del franquisme-, com a l'aprovació del TIL per decret llei, a fi de burlar i deixar sense efecte l'auto del Tribunal Superior de Justícia de Balears. A més de lleig, emprar així la majoria és molt arriscat: si no aconsegueixes silenciar els crítics i desmotivar la mobilització, pots provocar un efecte rebot de conseqüències imprevisibles, com ara ha succeït.
No, la majoria no pot ser un xec en blanc que permeti fer qualsevol animalada. La majoria s'ha de saber administrar amb seny, amb generositat, amb capacitat d'integració i de generació de consensos. Bauzá i Camps ens estan mostrant per activa i per passiva que la democràcia es pot pervertir fins a fer-ne una amarga caricatura. Després d'ells, la primera passa per construir damunt les cendres del seu incendi serà no posar-nos al seu nivell. No podem cedir a la temptació de la venjança, no podem cometre l'error de creure que la solució serà, el dia de demà, governar contra aquesta gent. És imprescindible que perdin les eleccions i abandonin el poder, perquè no saben governar i ens fan mal a tots. Però a partir de l'endemà, també a ells els haurem d'integrar en l'imprescindible pacte educatiu, perquè aquest és l'únic camí d'èxit.