Fa només dues setmanes us feia arribar, des d'aquesta darrera tanca, la meva preocupació pel futur de la cultura en el nostre país i us parlava en concret, entre d'altres manifestacions del món de l'espectacle, del teatre i del cinema així com del bon nombre de sales que, a conseqüència de la crisi econòmica i de la pujada de l'IVA cultural del 4 al 21 per cent, han hagut de tancar les seves portes en els darrers temps. Dissabte de la setmana passada vaig llegir una informació molt interessant de na Laura Bañón que venia acompanyada d'una excel·lent fotografia d'en Josep Bagur Gomila i que ens aportava una gran notícia: Ciutadella tornarà a tenir l'any vinent un espai teatral. Es tracta del Teatre Salesià, el teatre de Calós, després de les obres de reforma que s'hi duran a terme ben aviat i que, a banda de garantir i complir les normes de seguretat, per mitjà de sortides d'emergència i de facilitar l'accés de persones amb discapacitat eliminant les barreres arquitectòniques, suposaran, també, una àmplia remodelació del pati de butaques.
Aquesta reobertura del teatre de Calós permetrà -tal com ens contava na Laura en la seva informació- que els aficionats de Ponent a l'anomenat art de Talia puguin tornar a gaudir de representacions teatrals mentre acaben unes altres obres de reforma, les del Teatre des Born. En el cas de Calós, aquests treballs de remodelació seran costejats per la Província Salesiana de Barcelona, de la qual depèn la comunitat ciutadellenca i que, segons ha manifestat la seva Inspectoria, pensa cedir l'us de l'espai al municipi tan bon punt el recinte compleixi les condicions establertes reglamentàriament a les que abans he fet referència. I a més -una altra excel·lent notícia- aquest vell-nou teatre de sa Contramurada comptarà amb una companyia estable, la Don Bosco qui, baix la direcció de Miquel Fullana ha estat assolint, a banda del seu tradicional entusiasme interpretatiu, uns resultats en les seves postes en escena cada vegada més reeixits.
Idò bé, llegint aquesta notícia per mitjà de la versió digital des Diari i, molt especialment, contemplant la fotografia tan polida que l'il·lustrava i enriquia, me van venir a la memòria moltes experiències que jo havia viscut al teatre de Calós, tant a nivell professional com en el personal. I pens que a molts ciutadellencs els haurà passat exactament el mateix. Perquè, des que els salesians van arribar a la població de Ponent de l'Illa, la seva integració dins la vida quotidiana de la vila i dels seus habitants ha estat tan gran que crec que ningú podria imaginar ja Ciutadella sense Calós ni Calós sense Ciutadella. La immensa majoria dels actuals i no tan actuals dirigents de les institucions públiques i de la mateixa societat civil ciutadellenca, fossin de la ideologia que fossin, han begut de la font pedagògica de la comunitat salesiana, dins les aules del Col·legi Sant Francesc de Sales.
2 A més, la gent de calós ha sabut aportar l'esperit alegre, dinàmic, optimista i tan proper als joves i els seus anhels que va instaurar el mateix Don Bosco. Aquesta empremta del fundador de l'orde salesià va calar tot d'una i d'una manera tan intensa en l'interior de cadascun dels homes de Ponent que els va marcar amb un estil de vida i una manera de veure i d'afrontar les coses ben determinada. I va fer que molts d'ells s'agrupessin en l'Unió d'Antics Alumnes Salesians, una de les entitats amb més història i més relleu de Ciutadella i, molt probablement, de tota Menorca. Un altre aspecte a destacar, en l'etapa més recent de la comunitat salesiana ha estat el compromís, ben ferm i entusiasta que els seus darrers directors han endegat amb la llengua i la cultura pròpies de l'Illa, que jo pens que ha enriquit i ha posat al dia la ja tradicional preocupació de Calós per la formació integral de les noves generacions de ciutadellencs.
2 per tot això, qualsevol progrés dins la vida diària i l'activitat social de la comunitat salesiana de Ciutadella és ja, en ell mateix, una gran notícia. Si, a més, representa un pas endavant per a la Cultura a l'Illa, aquest èxit té un valor afegit innegable que el fa molt més digne encara de ser destacat. Donem, idò, la benvinguda a aquest «nou» teatre de Calós que el proper any tornarà a aixecar el seu taló i que els mateixos salesians volen que vagi destinat a tot el món cultural i associatiu de la ciutat. Estic convençut, per tant, que tota la societat ciutadellenca i menorquina en general el podrà gaudir, com fins ara, durant molts anys. Que sigui enhorabona!