Aquests dos noms geogràfics que ara ens poden incitar a pensar en dos programes de televisió molt populars o a somiar en viatges turístics en low cost, per a més d'una generació d'europeus són encara un símbol de l'horror.
He hagut de viatjar a Cracòvia, la segona ciutat de Polònia, per visitar un dels recintes històrics més espantosos que es conserven a Europa, el conjunt dels camps d'extermini d'Auschwitz-Birkenau. Una visita no desitjada però que ara recomanaria a tothom. Tothom hauria de poder viatjar un dia a aquest monument erigit pel nazisme a la brutalitat humana, a la capacitat dels humans de provocar sofriment i mort sense sentir remordiments, sense que la consciència se'n ressenti.
Tothom hi hauria de poder viatjar, perquè sense haver-hi estat, és impossible arribar-se a fer una idea de l'horror d'aquell indret.. Encara que també és cert, com ha deixat dit un dels escassos presoners que hi van sobreviure, que és impossible entendre què va succeir allà dins sense haver-ho viscut personalment.
Perquè les dimensions són fàcils d'exposar, amb 200 hectàrees dedicades a retenir homes, dones i fillets en condicions animals. Amb un milió d'assassinats directes per inhalació de gas, amb milions de morts pel fred, la gana, la jornada de treball, la tristor i la pena. A cada cambra de gas hi cabien, ben aferrades una a l'altra, 3.000 persones. A tres sessions diàries, cada 10 dies exterminaven tantes persones com les que avui habiten Menorca.
Però allò que és impossible d'explicar és la desesperança, el terror, el dolor, l'esfondrament físic i mental de cada una d'aquelles desgraciades persones que van ser víctimes de tanta maldat. Com tampoc no és possible entendre la fredor inhumana dels organitzadors i els executors de tanta desgràcia.
I així i tot, la realitat és inqüestionable. Ho puguem entendre o no, van existir les víctimes i van existir els botxins. I l'únic vincle que unia a les víctimes, l'únic pecat que els condemnava a aquell suplici era el seu origen jueu o gitano, o la seva ideologia comunista o la seva homosexualitat. De la mateixa manera que l'únic vincle que unia els botxins era el seu fonamentalisme, la voluntat d'excloure i aniquilar la diversitat, de negar la pluralitat de les idees i les persones.
Quan tornes de Cracòvia no tens un altre remei que mirar amb uns altres ulls les nostres misèries polítiques quotidianes. Ja no pots assistir amb indiferència a tant d'ús a la lleugera de les paraules nazi o nazisme. Ni acceptar que avui se les vulguin apropiar precisament persones que estan en contra de la diversitat i de la pluralitat. És una ofensa a tants de milions d'homes i de dones i d'al·lots que han mort assassinats pel nazisme precisament perquè el nazisme no tolerava la diferència, no acceptava la pluralitat, no permetia la diversitat.
Auschwitz i Birkenau no són noms polonesos. Són noms alemanys, perquè els nazis, de la mateixa manera que obligaven a rallar l'idioma alemany als presoners polonesos, també van rebatejar molts dels pobles i ciutats que van conquerir. Quan va acabar la guerra, cada persona i cada localitat van recuperar la seva llengua, però aquests dos noms s'han mantingut en alemany, potser com a record de l'estupidesa del nazisme i la seva exaltació de l'alemany com a llengua única.