Són pocs els historiadors que s'han atrevit a escriure una història de la Mediterrània. La majoria dels tractats existents se centren en les terres que la voregen i diuen més aviat poc de la gent que hi viu i la travessa. Un dels pocs historiadors que s'hi ha atrevit és David Abulafia, que acaba de publicar «El Gran Mar» (Editorial Crítica 2013). La seva és una història humana de la Mediterrània que comença amb el neolític i abasta fins el 2010. Estic gaudint de valent amb la seva lectura que vaig iniciar cofoi d'aparèixer-hi en una nota al peu de pàgina al capítol 38. És un llibre ambiciós, èpic i descomunal que recoman als lectors d'aquesta columna.
Al lector menorquí de ben segur que el sorprendrà la importància que hi té Menorca en aquesta obra. Menorca hi apareix en nombroses ocasions, al centre de mil i una batalles. Ens la trobam amb els Jueus del Bisbe Sever, els pirates de Barba Rossa i les naus de l'almirall Nelson, entre d'altres. La principal sorpresa del llibre ens la trobem amb els projectes de l'imperi rus per conquerir Menorca. A finals del segle XVIII la cort de Caterina II va estudiar seriosament la possibilitat de prendre el control de l'illa, com a un primer pas per reconquerir Constantinoble. La seva intenció era expulsar a la població autòctona i substituir-la per cristians grecs. Algun dia algú ens haurà d'explicar aquesta història en més detall.
La centralitat de Menorca dins la Mediterrània contrasta amb la marginalitat de la nostra illa dins l'estat espanyol. Menorca no hi apareix gairebé mai als llibres de text de quan anava a escola, alguna referència al segle XVIII i poca cosa més. Açò és així perquè el nostre món mediterrani, un món líquid i camaleònic on conflueixen cultures i religions diverses, senzillament no és el seu. Dins l'imaginari espanyol Menorca ha estat sempre una mena de Melilla, una plaça forta que guarda el límit oriental de l'imperi. És la perifèria d'un estat que mira a l'Atlàntic i que té el seu centre en un altiplà on no hi arriba la salabror de la mar. No ens hauria de sorprendre que La Mola - la intervenció més important que ha fet mai l'aparell militar espanyol a Menorca - fos el lloc triat per a deportar-hi tants defensors de la llibertat inclòs Lluís Companys. Menorca territori d'ultramar.
Hem pogut comprovar una vegada més la marginalitat de Menorca dins Espanya en els darrers pressupostos generals de l'estat. La inversió directa de l'estat a Menorca pel 2014 es redueix a 8,7 milions d'Euros quan només en Alta Velocitat s'invertiran 3.194 milions. Espanya no només no ens dóna de menjar sinó que tampoc ens deixa cuinar. M'estic referint és clar al problema endèmic del transport aeri, un problema que té el seu origen en un sistema de transport centralitzat que no fomenta la interconectivitat. El descompte de resident se'ns ven com una ajuda als menorquins quan de fet és una subvenció encoberta a companyies aèries amigues.
Enlloc de plantar-hi cara, els actuals governants han assumit amb tota naturalitat la posició marginal que Espanya reserva per a Menorca. El seu principal objectiu no és la crisi sinó l'encaix cultural i econòmic dins l'estat. Per ells es tracta de ser més bons súbdits i acceptar les estructures de dependència que ens ofeguen. Des del primer dia han desplegat una estratègia molt ben travada per destruir el nostre autogovern i esborrar les marques de la nostra cultura i molt especialment la nostra llengua. Aquest és un projecte bàsicament cultural que se'ns presenta disfressat d'eficiència econòmic, un projecte que vol reconstruir l'illa d'acord amb els vells patrons Pied Noir que molts creiem enterrats. L'esperit Pied Noir ha tret el nas, primer en forma de hac, després en forma de TIL i d'aquí poc en format PTI.
2 la dreta ha deixat enrere el seu antic ideari regionalista per convertir-se en el braç polític de l'estat, una versió actualitzada del movimento nacional. Enlloc de treballar perquè l'estat sigui útil per Menorca, ens demanen repetidament que ens hi adaptem millor, tot sacrificant si fa falta la nostra identitat. Ja no són un partit al servei de les elits locals, sinó el braç executor d'un estat que vol esborrar la diferència. El seu és bàsicament un projecte d'autarquia i subordinació ben poc mediterrani que posa Menorca al servei d'un estat on no hi pintam res.
La gran obra de David Abulafia ens recorda que la nostra marginalitat no té res de natural, que el nostre món és un altre, més obert, més lliure, més global. Per sort som molts els que no combreguen amb aquesta Menorca autàrtica i Pied Noir i que aspiren a viure en un món que ens sigui més propi.
Twitter: @pauobrador