Des de fa una setmana l'àgora virtual de Facebook està més ensopida. Sense els teus comentaris, Jordi, sense els teus versos, sense la teva mirada lúcida, lliure i compromesa, no és el mateix. És ver que el teu mur no ha quedat en silenci: aquests dies s'ha omplert de missatges plens d'afecte i de bons desitjos, testimoni de tanta gent que t'aprecia i t'admira. Però queda coix sense les teves respostes.
Et vas fer visitar pel metge, i et va facturar cap al quiròfan. Una intervenció complicada, i ara una recuperació lenta. L'espera de la salut recobrada serà llarga, sobretot per a tu i na Maria, però també per a tots els qui necessitam algú que ens recordi cada dia que, amb la immensa quantitat de coses lletges que passen, la indignació és un signe d'intel·ligència i sensibilitat, l'antídot contra la indiferència còmplice.
Al pròleg del teu poemari «Sal als ulls» -un títol prou eloqüent- en Ponç Pons hi diu que el teu llenguatge és directe, contundent i sense embuts ni additaments ensucrats. I et diu també que aquests ulls amb sal -els teus ulls- «brillen de coïssor i mantenen la mirada neta, transparent, d'un ser humà que fa versos amb la mateixa passió que parla, viu i estima». Així és, Jordi. La teva boca i la teva ploma llancen adesiara sagetes esmolades. T'enerven la maldat, la hipocresia i la ignorància que ens envolten i ens governen. Però els cretins, els habitants dels móns de Yupi i els afectats del bonisme més ingenu, confonen el teu enuig amb la mala llet, i es pensen que la teva ira neix de l'odi, quan és un fruit de l'amor. Fan igual que aquells que no van entendre que el bon Jesús, amb un fuet de cordes a la mà, arruixàs els mercaders del temple, i el van acusar d'irreverent.
A mi també em passa, Jordi, i per açò et comprenc i et deman que no afluixis. Ens enfadam perquè es trepitgen drets humans i conquestes socials que han costat tant d'assolir, amb l'esforç i el sacrifici de tantes generacions en lluita. Denunciam la hipocresia dels qui ens donen lliçons de llibertat per reprimir-nos a cops de llei. La corrupció ens enfurisma, la manipulació ens treu de polleguera, la ignorància ens fa plorera, i protestam perquè no ens deixen viure i respirar en la nostra llengua. Però ves per on, ens acusen a nosaltres de ser fanàtics, de tenir el cor agre i ple de rancúnia, de deixar-nos endur per un esperit retorçut. El món al revés, Jordi. Que si girem cua a la misèria, avergonyits dels sentiments i / posant fre als nobles brots, / no serem ja capaços de fer el crit que esquinci les portes / i obri les barreres d'un cop. Ets tu qui diu, Jordi, i jo et crec.
Per açò has de tornar, amic meu, perquè res no està aclarit i la lluita serà llarga. Torna prest per regalar-nos més versos que diuen molt més del que diuen, torna per ajudar-nos a entendre d'on ens ve el mal que ens abassega, torna als escenaris per fer-nos xalar tant amb la teva paraula i el teu gest. Torna prest, perquè avui tenc la sensació que el teló no s'ha de tornar a aixecar si tu no has d'aparèixer en escena.