Petitó meu, no sé si Ses Majestats Reials tindran temps de llegir aquesta carta. Deuen estar ben enfeinats preparant tot el carregament que entregaran aquesta nit. Per si en algun moment volen fer un descans tot llegint el Diari, els faig arribar la meva particular carta. Estic segur que amb les tecnologies modernes els missatges poden arribar molt més ràpid que quan ton pare deixava els seus desitjos a dins la bústia que instal·laven cada any a la porxada de l'Ajuntament de Ferreries!
Així, idò, estimats Reis, en aquesta carta no et demanaré res per mi. Estic més que satisfet amb els regals més grans que m'han fet mai, n'Eloi i na Bruna. Només us voldria fer unes quantes comandes per altra gent. M'agradaria que entreguessiu un bon carregament d'audifons als senyors que comanden, per a què puguin escoltar la gent del poble. També els faria falta una bona dosi de seny i mesura abans de prendre segons quines decisions.
Per als senyors jutges, encomano valentia i imparcialitat, per a què siguin capaços de fer justicia sense distincions. A un senyor que teòricament comanda molt i que darrerament ja no caça elefants perquè va d'operació en operació, crec que li fa falta un mirall per a donar-se compte de la seva pròpia realitat i també valentia i decència per decidir sobre el seu futur i el de la institució que presideix. Desitjo que facin arribar als senyors banquers una mica de generositat i humanitat. Fins i tot els deman, Majestats Reials, que els regalin una estada d'una setmana a un pis a punt de desnonar, sense llum ni aigua corrent. Tal vegada llavors les coses canviarien una mica. Vostès són màgics, Reis d'Orient, i són la meva darrera esperança en aquest sentit.
No em vull oblidar dels que tenim més a prop. Encoman per a n'Àngel perseverança i constància, per a què un dia pugui arribar a ser un bioquímic exemplar. Per a en Joan Mir, sort per a poder exercir com a gran biòleg marí que és. Per a na Llúcia i n'Aleix, que passat l'estiu canviaran l'escola per l'institut, coratge i il·lusió. Per als teus avis, salut, molta salut. Per a en Puc, moltes ganes de jugar i de passar amb noltros moltes bones estones. Per al conco Andreu de ta mare, molta força.
I per a voltros dos, petitons meus, encarrego tones i tones de somriures. Contenidors plens de rialles d'aquelles que es contagien i fan mal de panxa. Encoman mesos, anys de poder viure sense cap més preocupació que la de ser feliç i tenir com a única feina la de jugar i descobrir el món.
Esper que Ses Majestats Reials tenguin algun foradet dins els seus sacs per incloure aquestes humils peticions d'un servidor que s'ha portat tant bé com ha pogut durant aquest any.