Amb tota la utilització partidista que s'ha fet del Pla Territorial Insular, sovint es senten opinions que diuen que el PTI ha ofegat el creixement de Menorca. Però la realitat és ben distinta. Hi queden enormes extensions de territori sota la figura de sòl urbà o urbanitzable, que no s'han construït.
L'ordenació del territori amb visió insular sorgeix després de molts anys on cada municipi programava els seus terrenys sense tenir en compte el què feien els altres. En una illa de 700 km2 calia una coherència i per això es van crear els plans insulars, que originàriament es deien Plans Territorials Parcials.
El primer en creure de veritat en aquesta figura va ser precisament un president del Partit Popular, que era també president del Consell Insular. Aquesta persona va ser qui va impulsar la posada en pràctica d'un Pla insular, el va treballar llargament en les reunions de batles (en aquell moment, majoritàriament del PP) i va aconseguir el vot favorable de tots els ajuntaments i del Consell Insular per tirar endavant un document que es deia Criteris Generals del Pla Territorial de Menorca. Era el febrer de 1997.
Però el Consell no tenia encara les competències en matèria d'ordenació del territori, i això obligava a que la iniciativa es votàs al Parlament. Tal fet va ser aprofitat per uns pocs terratinents i algun inversor especialitzat en especulació de terrenys per pressionar a una bona part dels consellers que havien votat favorablement a Menorca i que van introduir un munt d'esmenes, aprofitant que el seu president no era parlamentari. La cosa va acabar amb un crisi institucional de primera categoria.
Fruit de les divisions internes, a les pròximes eleccions el Partit Popular va perdre quasi totes les institucions i una coalició d'esquerres va rescatar aquells Criteris Generals consensuats per impulsar l'actual PTI, que s'aprovaria finalment en 2003. O sigui, que el famós Pla Territorial no és un invent de l'esquerra radical, sinó que va començar a caminar amb governs i majories de dreta. És bo recordar-ho, perquè els prejudicis de vegades tenen molt de pes.
Com dèiem al principi, aquest instrument d'ordenació no planteja el creixement zero. Una volta descomptades totes les zones que es van poder desclassificar per no tenir drets adquirits (unes 60.000 places turístiques), encara tenim terreny marcat com a urbà o urbanitzable per créixer devers un 30 % més del que ja tenim construït. Si a això hi afegim la gran quantitat d'edificis alçats a la perifèria en els darrers anys de frenesí immobiliari, i que ara no tenen ús perquè el mercat s'ha aturat, podem concloure que a Menorca tenim terrenys habilitats per créixer per unes desenes d'anys.
Per aquests motius serà interessant veure els plantejaments i les justificacions que acompanyaran l'anunciada Norma Territorial Transitòria. Aquesta figura de nova creació, sense precedents i pensada bàsicament per fer urbanisme a la carta, es va anunciar com a una intervenció urgent per fer front a la crisi econòmica. Urgent ja hem vist que no ho ha estat, perquè fa dos anys que es tramita. La incògnita està en saber en què es concretarà.
Convindrem en què és molt diferent que es facin plantejaments per intervenir en parcel·les puntuals perquè calgui ampliar una depuradora o fer un aparcament, que afegir una franja de creixement a totes les urbanitzacions, com s'ha anunciat alguna vegada. Això darrer hauria de ser, en tot cas, matèria de revisió del PTI i no part del contingut d'una Norma Transitòria.
2 en el mercat immobiliari, ja s'ha vist que hi ha lleis econòmiques que no funcionen. En els anys del boom urbanístic, hi havia moltíssim de terreny disponible i no per això baixaven els preus. Aquí els preus no depenen de la quantitat d'oferta, sinó que van en funció de l'expectativa que pot pagar el client. Fixem-nos que coincideix la incorporació generalitzada de dos sous a les cases (fa poques dècades, només n'entrava un de sou a les cases), amb la destinació d'una nòmina sencera a pagar la hipoteca.
Efectivament, cal anar molt alerta a l'hora de classificar nous terrens per a créixer. Entre d'altres coses, perquè després són processos gairebé irreversibles o amb un risc latent. Vegeu Cesgarden, un munt de milions per indemnitzar una empresa que no havia fet res sobre el territori, només per perdre suposadament una part de les expectatives de guany. Qualque dia s'hauria de parlar també de la responsabilitat del qui va classificar les parcel·les en primera línia per edificar.
Si de veritat es vol apostar per dinamitzar l'economia de Menorca, haurem d'aprendre a destriar el gra de la palla, els inversors raonables dels especuladors de sempre, l'economia que genera realment llocs de feina de qualitat d'aquella que acumula ràpidament molt de diners en poques mans. Cal treballar per la primera opció.