Aquest Cap d'Any ens ha aportat, d'entrada, una novetat en el món de les comunicacions; s'ha caracteritzat per una autèntica pluja de whatsAps. En efecte, aquesta aplicació per a missatges de text curt -i fins al moment, pel que sembla, gratuïts- però que poden incloure arxius en forma d'imatges o de vídeos, i que és pròpia dels models de telèfons mòbils més intel·ligents, ha irromput amb força a una bona part de les taules del darrer sopar del 2013. Ja hi va haver un tímid intent en aquest sentit, per Nadal. Ara bé com que, probablement, felicitar l'Any Nou és, avui en dia, un poc més políticament correcte que fer-ho el 24 o 25 de desembre, l'allau de whatsAps rebuts i enviats en aquest inici de 2014 ha estat exorbitant. Fins al punt que us he de reconèixer que el que em va satisfer més de tots els que em van arribar va ser un que em va trametre una amiga meva que va passar el Cap d'Any a Alemanya, a casa del seu germà i que dibuixava el plats i els coberts en una "Cena de Nochevieja" amb el mòbil al costat i que es feia la següent pregunta: "el teléfono, con los whatsAps y el Facebook ¿va a la derecha o a la izquierda?".
El whatsAp és un sistema de comunicació interpersonal molt útil durant tot l'any, fins i tot en les relacions professionals i comercials. Pel que us deia abans, és a dir per la brevetat dels seus missatges, pel seu mínim cost i per la possibilitat d'incorporar-hi arxius (com, per exemple, factures) i també d'establir com una casta de xats entre l'emissor i el receptor. Però aquest 31 de desembre la xarxa de connexions telemàtiques es va veure absolutament col·lapsada i podies comprovar com la segona de les retxes que et fa saber que el missatge ha estat rebut pel seu destinatari trigava hores en aparèixer. A jo, el darrer whatsAp em va arribar prop de les dues de la matinada. I la cosa va continuar l'endemà, dia 1, perquè la gent no havia tengut temps material per tornar a enviar a tots els seus contactes els arxius que tant li havien agradat.
Parlant d'arxius, i de continguts, n'hi ha hagut de tots colors. Aquí, a Catalunya, molts feien referència al procés per a la consulta, pel dret a decidir, per dir-li d'alguna manera. Els dos més graciosos (disculpeu la gosadia) eren un que descrivia els tres Reis Mags seguint una estelada, il·lustrat per la frase "estem en el bon camí", i un altre que representava dues descàrregues d'internet. Una d'elles deia "2013, desinstal·lant Espanya, 99 per cent" i l'altra "2014, instal·lant Catalunya, 1 per cent". També us he de dir que en vaig rebre alguns en el sentit contrari, com el d'un fiscal amic meu de Saragossa que em desitjava pau i em deia que "lo importante son las personas y no los países". I, ja que rall d'un jurista, el missatge que va tenir més èxit entre els professionals d'aquest ram va ser un que feia un joc de paraules entre termes propis del món del Dret i bons desitjos pel 2014. De tota manera, els més celebrats van ser els qui contenien vídeos protagonitzats per mascotes i que jo vaig renviar a aquells -o aquelles- qui, tot a l'inrevés que jo, es deleixen pels animals. Aquests van obtenir una resposta immediata i ben afectuosa, per cert.
Tot açò em porta a plantejar-me la pregunta del milió: d'on deuen venir tots aquests arxius, qui és qui els configura? Perquè a vegades em diuen: "que bo era això que m'has enviat, Gerard!" I a en Gerard li ha fet arribar la Carme; a la Carme, la Montse; a la Montse, na Gràcia, i així successivament. Em faig, i us faig aquesta reflexió perquè "en el fragor de la batalla" d'aquest Cap d'Any, es va colar algun whatsAp d'aquells tan llargs que has de tornar a enviar a deu persones, "incluyéndome a mí" per saber quants amics tens o qui és qui t'estima de veritat. Sempre he pensat que aquests missatges, a vegades d'un caire religiós o fins i tot pretesament solidari, han de tenir una finalitat econòmica o bé volen esbrinar nombres de telèfon o adreces electròniques. I això ens porta, indefectiblement, a la manca de privacitat de les noves tecnologies. Jo, en concret, he deixat de respondre mails i whatsAps de contingut personal a una bona amiga -i en certa manera, confident- perquè ella, que té un mòbil que no disposa d'aquests serveis, me'ls enviava des del telèfon del seu marit, també amic meu, però amb el que no tenc tanta confiança. Si vols saber com li van les coses a algú, amb qui ha sortit la nit de Cap d'Any i si ha triomfat o no, per exemple, i no pots anar-lo a veure, el millor que pots fer és telefonar-lo.