M'imagin a Plató i Wert prenent un cafè al bar Àgora. El primer diria que és necessari el govern dels filòsofs i tornar a l'Acadèmia per a formar polítics amb prou coneixement i no només opinió. El segon li respondria que la competència no es mesura per la filosofia, que s'ha de buscar a altres llocs i no a les aules dels instituts, on s'ha d'ensenyar a sobreviure. Per aquest motiu redueix les hores de filosofia i dóna més importància als idiomes i les matemàtiques. En una societat cada dia menys humana, que té el cor endurit, de pedra, s'imposa la retòrica sobre el coneixement. Es parla més que mai dels valors, de la transparència, del diàleg, de l'honestedat (contra la corrupció), del servei públic, de l'esforç. És la retòrica. Després, les actituds demostren com les paraules s'han buidat, són només màrketing solidari. Per la foto. De la famosa frase sobre la reina d'Anglaterra que no només ha de ser honesta sinó que ho ha de semblar, ens hem quedat només amb la segona part, la de les aparences, la de l'estètica.
Com és possible que un govern, que mai hauria de prescindir de l'ètica en la seva acció, mantengui suspesos de sou i feina a tres directors d'institut durant 179 dies (avui) per una hipotètica falta que pot ser sancionada amb 15 dies?. Quina és la motivació dels polítics que prenen aquesta decissió? En quins valors es basa? La justícia? L'ètica? La disciplina (que abans era sinònim d'educació si s'aplicava a un mateix)? L'exercici equànime del poder?
L'objectiu no justifica els mitjans que es fan servir. I menys quan es parla d'educació. La norma s'imposarà i s'acatarà aplicant als altres la disciplina, però que no parlin d'educació. Que segueixin parlant de política, de la que continua prescindint de la filosofia, que no dóna de menjar però que hauria d'alimentar als que tenen poder.