L'àguila pescadora mira la mar i estén les ales blanques de llevant a ponent. Una ala ha format la platja des Banyuls. La segona el nivi arenal de Son Saura. El cos muntanyós que esmitja les platges ha mullat les garres a l'aigua i conserva el record del cel i de les profunditats marines. La cua s'ha tornat verda amb el temps i desprèn l'olor balsàmica dels pins. El seu protagonisme és feréstega, de cap de les maneres senzill.
Té una competidora amb la talaia. Des dels seus més de seixanta metres d'alçada sotja els perills que transporta l'horitzó amb la força variable dels vents. L'àguila solitària no es posarà mai damunt la sorra. És massa blanca i ni el sol ni les àguiles no toleren el blanc resplendent. L'arena està formada per esquelets d'algues calcàries, mamífers marins com ara sirènids i cetacis, peixos, mol·luscs i vogamarins. Tampoc no nedarà mai a la platja, l'àguila. Aquest plaer el deixa per als banyistes.
Els observa des del cel mentre clissa l'aigua des de les alçades. Proveïts de màscares i tubs per a respirar, llançant-se nus des de les penyes o entrant cautelosos amb el cos amarat pels rajos solars dins la mar. Durant uns instants formen part de la mateixa realitat. Banyistes, bussejadors, amants del sol i del migjorn. Una mateixa circumstància amb l'aigua, els raigs, la fragància dels pins i l'àguila blanca que ha creat aquest encís. Has deixat de ser lliure si has vist l'au rapinyaire i l'extensa platja esmitjada en el mateix moment, únic i precís. La imatge ha entrat dins el teu cor a través dels rajos del sol.
Quan es convertirà el vidre en arena blanca? Quan t'hi convertiràs tu? No hi vols pensar. Et deixes recrear per la bellesa de l'entorn, et submergeixes tu també en l'aigua que duu incorporada la vida i la mort. Et fan nosa els plàstics que suren amb l'ensurt de meduses o de bòrns. T'esclata dins el cap la musiqueta dels telèfons mòbils amb els seus primitius i monòtons sons. Voldries que es mantingués el triangle que la teva imaginació ha traçat entre l'àguila, la platja i tu i que ha cristal·litzat en una imatge solar. T'esforces a enyorar l'aspror de l'estació més freda de l'any, però només t'arriba un nom que s'amaga rere l'horitzó després d'haver rebotit damunt les onades com un metàl·lic gong: hivern, hivern, hivern... Has descobert la trampa. Escrius des de la cuina negra poblada per xefs barbuts i el que enyores és l'àguila blanca, l'aigua blava i l'arena de rellotge de les platges de Son Saura i des Banyuls.
I el sol. Hi tornaràs. Per terra o per mar. En llanxa, en piragua, en llaüt o amb el ca i calçat amb les sabates de sant Ferran. Ho comprens. És la llum que il·lumina Hivern. És la claror que esclata la crosta de feltre de color gris. Jo som com la platja de Son Saura i des Banyuls. Esmitjat entre un estiu i un hivern, entre una illa i una ciutat, entre la distància i entre la proximitat. El cel del sud el vaig trobant en el cel que esclata com una corona damunt els edificis. L'àguila pescadora la veig en els ulls dels falcons pelegrins que nien a Santa Maria del Mar o en els nínxols del campanar de la catedral de Barcelona. L'aigua de la mar em va arribant a través dels sediments que els rius cabaloses nascuts a la serralada dels Pirineus dipositen en els deltes prominents. He cobert mig segle i encara no he après a conviure amb aquesta partició. Converteix en interior la platja esqueixada de Son Saura. La seva imatge geogràfica.
I, si aconsegueixes elevar-te impulsat per les ales blanques de l'àguila, veuràs a través dels ulls grocs de la rapinyaire els punts que ho uneixen tot i que tenen la grandària d'un gra d'arena, d'una pústula de sal o d'una gota d'aigua on hi cap el món. Hivern. Estació de l'any compresa entre el 21 de desembre i el 21 de març, en la qual el temps és més fred que en les altres estacions. Figuradament: L'hivern de la vida: la vellesa. Els refranys són generosos amb aquesta estació. A València aposten pel sedentarisme: «On hagis passat l'hivern, passa l'estiu». A Menorca, ens preocupa més el menjar: «Trons en s'hivern, pa per vuit dies»: aconsella que es faci provisió de pa quan ve el temps plujós.