Hi ha motius per repensar el país en el que vivim, on el nivell de tolerància es llegeix per l'exclusiva de viatjar en el mateix avió que la Infanta, la rampa del jutjat, el seu somriure, la confiança matrimonial... lluny de la rutina dels 160.000 fulls que complimenten el cas, replets d'una vanitat poc decorosa. Darrerament, hi ha un excés de fervor i falta de mida. Sigui per les temudes prospeccions petrolíferes, en certs homenatges, educació.. sembla que caminem distrets, absents de reflexió i d'una deliberació oberta. El debat no és tan apassionant i romàntic, però es basa en les idees i la contingència presideix l'acció. No hi ha consol sense moderació.
Una acció justa, cuidada i equitativa seria la descripció aplicable al comportament de qualsevol servidor públic, avui enlluernat pel protagonisme, presa de titulars, sarcàstic i vanitós d'imatge. És important cultivar la mirada de la gent senzilla, apreciar els costos que les decisions polítiques i institucionals tenen damunt dels ciutadans. La mesura és lo quotidià, els homes i dones de la ciutat i els seus problemes reals.
L'ètica política és la passió i la mesura. Dediqueu l'acalorament en cultivar l'estima de la gent i deixeu-los clars els vostres valors fonamentals. La mida justa és proposar-se les conseqüències de les accions, lluny de tarannàs estèrilment agitats.
Avui dia dels enamorats, repensant amors, enyorem polítics apassionats amb l'enèrgica doma de l'ànima.