El Partit Popular de les Illes Balears ha entrat en una perillosa i embogida espiral destructiva que, amb el temps, acabarà sent autodestructiva i letal. Per què? La majoria de lleis que fa o la majoria de decisions que pren perjudiquen o van en contra dels interessos generals de la comunitat autònoma i, per tant, de la major part dels seus ciutadans. No es mira pel bé comú. S'actua per interessos particulars o per afavorir unes elits instal·lades a la metròpolis. Els és igual si les Illes Balears hi surten perdent. Agafem, per exemple, l'escàndol més recent: les prospeccions petrolíferes previstes a poques milles nàutiques de les costes balears. Amb un cinisme insultant s'ha reconegut obertament que no aportarà cap benefici real a les Illes Balears. Que, si de cas, perjudicaria el veritable petroli o gas natural que tenen les nostres illes: el turisme.
Què fan les nostres autoritats? Res. Espinguets de primeres dones de cara al galliner i submissió total a les directrius de Madrid en privat. Però no és un cas singular. És la línia que ha seguit el govern Bauzá des que va ser elegit per uns ciutadans als quals hauria de servir i dels quals se serveix com si fos el virrei d'una colònia d'ultramar. Aquesta línia embogida convertida en espiral perillosa que he apuntat va començar amb la reforma de la llei de la funció pública que va eliminar els drets dels balears de ser atesos en la seva llengua. A qui va beneficiar aquesta llei? Primer de tot als funcionaris de fora de la comunitat autònoma que desconeixen la llengua dels balears enfront dels funcionaris -o d'aquells que volen optar a ser-ho- que si la coneixen perquè hi han nascut i l'han estudiat a l'escola.
A qui va perjudicar aquesta llei? A tots els ciutadans de les Illes Balears que s'expressen millor amb la llengua materna que amb la llengua adquirida amb posterioritat. Dit d'una altra manera, amb aquesta llei malèvola es van donar drets a ciutadans de fora de la comunitat de les Illes Balears a canvi de furtar drets professionals, comunicatius i emocionals a ciutadans de la pròpia comunitat autònoma.
Amb el Tractament Integrat de Llengües es va acabar de posar el dit dins la ferida purulenta. Una altra vegada la mateixa perversa i autodestructiva tàctica. Treure drets fonamentals als alumnes de l'ensenyança pública en contra de l'opinió majoritària dels pares integrats en associació i de la comunitat docent en bloc i donar-los a una minoria convertida en una elit lingüística privilegiada, venjativa i reaccionària. L'actuació ha estat tan greu que dirigents populars han dimitit i antics alts càrrecs, com ara Manuel Millán-Mestre, fundador del Partit Popular i secretari de l'estadista franquista Fraga Iribarne, ha dit: ·Ens volen arrencar l'ànima que és la llengua (...) És una cosa que no es pot imposar, la llengua és sagrada. Tocant la llengua es pot matar un poble». Matar un poble. Però aquests intents homicides que van, lògicament, contra els ciutadans de les nostres illes, no s'han reduït només a l'àmbit de la llengua i de la cultura. El finançament injust de les Illes Balears en comparació a la majoria de la resta de territoris -injustícia en la qual hauríem d'incloure País Valencià i Catalunya- ha trobat la timidesa del virrei de la colònia que s'ha continuat mostrant despòtic amb els seus súbdits i dòcil, fins i tot submís i pusil·lànime, amb les elits que mouen els fils des de la llunyana metròpoli. Per acabar d'agreujar aquesta situació demencial a la qual ens ha abocat el Partit Popular balear el centralisme de la capital de la colònia aprofita les engrunes llançades al pati des de Madrid i en fa un repartiment en el qual hi surt doblement perjudicada Menorca.
I ens aturarem aquí per raons d'espai i no parlarem de les rotondes faraòniques, del dragatge del port de Maó ni del monument sectari a les víctimes del vapor «Atlante» finançat amb doblers públics (o es fa un monument commemoratiu a totes les víctimes de la Guerra Civil espanyola o no se'n fa a cap víctima). El Partit Popular balear ha caigut en l'esperpent i els seus dirigents haurien de començar a governar les illes com una comunitat autònoma i no com una colònia d'ultramar perquè la història ens ha demostrat com acaben les colònies espanyoles. Colònia. Establiment fundat per un cert nombre de ciutadans d'una nació que van a poblar una terra allunyada de la seva pàtria i continuen pertanyent a aquesta. Nom d'una gran ciutat alemanya a la conca del Rhin, que en català antic era anomenada Colonya o Colunya. Aigua de colònia, o simplement Colònia: líquid aromàtic molt emprat en perfumeria, els ingredients més importants del qual són l'essència de bergamota, la flor de taronger, l'aigua destil·lada i l'alcohol.