Fa un segle una tempesta infernal va sacudir Europa. Jean Echenoz a «14» ens en dóna un testimoni corprenedor (breu lectura intensíssima). La derrota d'Alemanya deixà el marc reduït a paper d'estrassa, amb una inflació embogida i el país esdevingut un manicomi. Hans Fallada ho relata, «Llop entre llops», de forma impressionant. Fa cent anys es va viure un drama de deshumanització enorme. «Quina època més horrible, que fa que la gent canviï fins al punt que ja no es reconeix!». Era la llei del més fort. Cruelment salvatges, els poders mundials condemnaven les masses populars a romandre recloses en presons immenses, açò sí, sense barrots: les que teixien unes lleis que no consideraven gens els drets de les persones. La fam cavalcava altre cop, genet de l'Apocalipsi. Quan viure es redueix a subsistir, i la supervivència és imperiosa obligació diària de satisfer necessitats bàsiques, el futur no pot néixer. Buidor i desànim.
Estem d'acord amb Mark Twain que «cap esdeveniment no és únic i solitari sinó merament la repetició d'una cosa que ha succeït abans...»? Idò, sapiguem que allò més greu de la crisi actual no és que ja l'haguem viscuda temps enrere, sinó que no hem estat capaços d'aprendre'n cap lliçó.
Lo más visto
El misterio del tanga perdido en el centro histórico de Maó
Los vecinos de Punta Grossa se quedan sin la única vía de acceso a sus barcas
Trabajadores de ambulancias denuncian su discriminación: cobran hasta 5.000 euros menos
Detenido un hombre por acoso y agresión sexual en la Estación de Autobuses de Maó