Eliminar el pensament i la crítica, reduir el lèxic, o sigui, poques paraules i eficàcia d'adoctrinament. Açò pretenia la neollengua, un invent de George Orwell dins la societat de malson que va dissenyar a «1984», una novel·la d'anticipació quasi profètica. En aquest llenguatge totalitari, doblepensar significa el poder, la facultat d'afirmar simultàniament dues posicions contràries. Com ara manifestar una rotunda oposició a les prospeccions petrolieres al Mare Nostrum (gens nostre després de la sentència del Tribunal Suprem) i acceptar-ho a Madrid, on el PP no va de berbes. Menteixen tant els governants! En açò, però, els nostres són com molts altres. Atocha, 11/3/2004: «Ha sido ETA» (Aznar, Acebes, Pedro J.Ramírez, Jiménez Losantos...), «Apoyaré el Estatut que salga del Parlament» (Zapatero), «Bajaremos los impuestos» i altres promeses (Rajoy), «Construirem les autopistes de l'educació» (Bauzá), millorarem la carretera amb rotondes sense (gaire) impacte ambiental... Qui en vol més? Llegim Orwell: L'acte essencial del Partit és la utilització de l'engany conscient, tot conservant a la vegada la fermesa de propòsit que caracteritza l'honradesa autèntica, negar la realitat objectiva sense deixar de saber que existeix aquesta realitat que es nega («la crisi ja és aigua passada»). I si els fets demostren una altra cosa, es canvien els fets, d'acord amb el Ministeri de la Veritat.