Sense cap mena de dubte que l'avanç tecnològic en general i l'informàtic en particular ha suposat guanys increïbles per a la Humanitat. Seria d'estúpids assenyalar-ne exemples perquè tothom estarà d'acord amb aquesta idea. Però per la via d'internet s'ha anat escampant i infiltrant en les mentalitats de carrer unes alegries falses, enganyoses i equivocades, com és, primer, que com es troben milions de llocs web amb informacions de tota mena, la cultura és gratuïta, que no cal treure un cèntim d'euro de la butxaca per obtenir-la, que a més, no és fruit de cap esforç, i, segon, confonent l'eina amb l'aprenentatge, que les competències intel·lectuals dels diferenciats sabers de les disciplines humanístiques són les dades que es poden trobar d'ací i d'allà; com si aprendre a cultivar un hort fos només saber aprendre a agafar un càvec pel mànec, quan en realitat és un conjunt de coneixements: saber les característiques de les terres i adobs, els períodes per sembrar cada hortalissa, de collir-la, etc.
Fa pocs dies em va comentar un editor amb les llàgrimes als ulls que les vendes de llibres han caigut en picat. Segons la seva opinió aquest fet s'explica no tant sols per la crisi econòmica, que també, sinó a l'«epidèmia», ben estesa en les noves generacions nascudes amb un ordenador davall un braç i un smartphone davall l'altre, que no cal pagar per la lectura, com tampoc per escoltar música, perquè ambdues coses es poden fer gratuïtament gràcies a la xarxa del ciberespai. Sense cap mena de dubte ha contribuït a que s'hagi escampat com una mala herba aquesta idea al fet que la terra del nostre país ja era ben abonada, d'anys, perquè germinés aquesta malura. De feia dècades arrossegàvem uns índexs de lectura i de consum cultural, en confrontació, per exemple a França o a Alemanya, ben baixos. Els fills no han vist els seus pares amb un llibre, ni molt menys veure'ls discutir sobre res humanístic, com tampoc que es rasquessin la butxaca per contribuir a un esforç editorial, cultural, musical... Morta una generació de lectors, sense relleu, així s'explica el primer punt dels assenyalats a l'inici.
Del segon punt, el de confondre la col amb el càvec, en tenen una gran part de responsabilitat els professors, o més que els ensenyants en particular, el sistema docent en general del nostre país. L'estructura educativa ha perdut l'horitzó del que és i no és mostrar, massa sotmesa a la carcassa burocràtica. Ensenyar és ensinistrar en competències. Es domina un saber quan s'arriba a ser competent amb les seves formes de pensar i continguts.
Però, sigui per la massificació de les aules, sigui també per la llei del mínim esforç de molts educadors, el cert és que fent abús d' internet es copia, es vomita de tot, com en l'època que calia memoritzar la llista dels reis gots, però es pensa ben poc i es crea, imaginativament, encara menys. A les universitats arriben estudiants que, i ho dic literalment, no saben escriure una frase amb subjecte, verb i predicat. I el més greu és que en surten sense que tampoc n'hagin après.
Amb aquesta combinació de factors, ens trobem davant el cap de fibló perfecte de la valenta ignorància perquè arrasi amb tot. Amb motiu de la crisi de l'Enciclopèdia de Menorca, he pogut llegir disbarats que són precisament fruit d'aquestes ignoràncies i enganys. Per molts la solució al fallit projecte editorial és internet, com si fos aquest un robot o Déu que, a més de mantenir uns continguts en el núvol, s'ocuparà també de: parlar amb els científics perquè elaborin les seves aportacions (que en el cas de l'enciclopèdia menorquina mai van ser remunerades), tractar amb els correctors lingüístics perquè revisin els textos, contractar els dissenyadors i grafistes perquè preparin els volums... Són moltes les hores de feina de diversos professionals que hi ha darrere un llibre ben fet i, en primer lloc, dels responsables de conduir el vaixell a port, els editors i gestors. Han de treballar desinteressadament? Potser treballa gratuïtament un pescador, un pagès, un encofrador, un mecànic...? Si no volem tornar a un cultura de domingueros, precària i sense nivell, no podem llençar per la borda l'aconseguit, tot per l'enganyifa alegre i ignorant del mal ús d'internet.